Irregularitats en l’elecció del Català de l’any, Èric Bertran censurat.

Víctor Alexandre i Joan Puig denuncien en els seus blocs les greus irregularitats produïdes en l’elecció del Català de l’Any. Aquesta elecció va néixer anys enrera de la ma de “El Periódico” (grupo Z= veu del PSC) i aquest any ha emmerdat en el projecte a TV3 de la ma del programa el matí que dirigeix Josep Cuní.

El català de l’any és un projecte d’un grup espanyol que lògicament vol controla que l’elegit no trenqui l’esquema del català políticament correcte, i és veu que l’Èric i el que representa, s’han surt de la norma establerta pel Grupo Z.

Amb molta habilitat i al veure que la candidatura de l’Èric Bertran s’encarava en els primers llocs, van idear una estratègia per tal que fos un impossible la seva elecció.

Ho van aconseguir i al final de la primera fase de l’elecció popular, sorprenentment l’Èric desapareixia dels deu primers i el seu nom desapareixia durant dies de la llista de vot.

El que no comptaven els ideòlegs de l’estafa, és la reacció de la gent, de la societat civil d’aquest país que ha començat a denunciar els fets (e-noticies, Vilaweb,....).

TV3 com a televisió publica del nostres país ha de recuperar el seu paper i rectificar, depurar responsabilitats i demanar disculpes dels fets i per tant posar el nom de l’Èric Bertran en la llista de votació per la segona fase,(comença a partir del 8 de gener), per un cop que TV3 no sigui a traïció.

Queixes:
matinstv3@tv3.cat
cartalector@elperiodico.com
cartas.bcn@metrospain.com
cartasaldirector@diarioadn.com
cartes@elpunt.com
elmon@rac1.net
mati@catradio.com
noesven@20minutos.es

Ni el TAV pot salvar el PSC a Girona.

Malgrat que l’alcaldessa de Girona vol salvar la pre-campanya de les municipals mitjançant el TAV, les coses no li pinten gens bé. Aprofitant la tradició del mestre Nadal, avui ha tornat a realitzar la roda de premsa de Sant Esteve, que ha estat avorrida de pebrots.

Pagans no és Nadal, i això és nota, i per desesperació del segon les coses no pinten bé. Malgrat donin i venguin TAV per un tub, no han il·lusionat a la classe periodística gironina, i això ha despertat les alarmes a Can PSC.

En les properes setmanes han de decidir si Pagans continua de candidata o fan una aposta sui generis, la substitueixen per l’estimada Pia Bosch, ara és el moment, encara son a temps de trobar un lloc per l’actual alcaldessa i fer front d’una vegada a la puixança republicana.

La solució en pocs dies, el que estem segurs la gent de sa-palomera que la guerra esta oberta, i les espases estant ben enlairades.

“Sa-palomera us recorda que ja queden pocs dies per votar la mosca borda 2006, exactament fins el 31 de desembre i sou a temps. Fins al moment encapçala la llista Josep Marigó (PSC), seguit de Joaquim Nadal (PSC) i de Joan Puig (ERC).”

El RACC amaga la seva història.

Segons publica el bloc del diputat republicà Joan Puig, “el RACC renega de la seva historia”, en el seu post (e-noticies s’ha na fet ressò) explica que en el darrer número del butlletí del club apareix un especial dedicat al seu centenari i en una de les pagines apareix una galeria de presidents amb un petita ressenya.

La ressenya corresponent al President Josep Sunyol (1933-34) - (diputat d’ERC, President del FC Barcelona) amaguen que va ésser assassinat pels feixistes en els inicis de la Guerra Civil, segons els RACC va morir “en circumstàncies que encara no han estat aclarides”.

Es veu que els dels RACC en temes de la memòria històrica estan més enllà que el PP, el dia que editin una revista a Xile publicaran sobre el dictador Pinochet “va arribar a la Presidència de la República en circumstancies que encara no han estat aclarides”

Aquesta no és l’única deixadesa nacional del RACC, en la seva obsessió d’expandir-se per Espanya, pel camí amaga la darrera C (Catalunya) en les noves seus que obre per l’estat, només parla de RAC (reial automòbil club), el seu servilisme comença a ratllar el ridícul. Com el que ha fet amagant la realitat d’un dels seus presidents Josep Sunyol, un patriota que durant molts anys el F.C. Barcelona va obviar i que l’arribada de Joan Laporta va permetre homenatjar.

Comença a ésser hora que el RACC es democratitza, cal renovació en clau nacional, no es de rebut tenir tota una colla de personatges al servei d’Espanya en un dels principals clubs del País. Si hem de renunciar alguna lletra del nom podríem començar per la primera.

Mosca Borda: Josep Marigó, cada dia, més mèrits per guanyar.

L’alcalde de Blanes, el socialista Marigó no para de fer mèrits per guanyar el premi “Mosca Borda” que el Col·legi de Periodistes va deixar desert i que sa-palomera ha decidit impulsar degut a la gran quantitat de candidats.

Recordem que el premi Mosca Borda es per aquell personatge que és comporta malament amb els periodistes, i de candidats uns quants, de tot color polític.

Però sens dubte qui encapçala la votació, Josep Marigó (PSC) que no para de guanyar punts, no conforme només en queixar-se a diferents mitjans de comunicació, la seva actuació ha seguit amb pressions als mitjans públics de la radio i TV local, i ha continuat amb amenaces a les persones que discrepen.

Ho han pogut comprovar els propietaris de càmpings, les associacions de botiguers, en definitiva tot aquell que discrepa surt a la llista negra del tàndem Marigo-Argemir.

I l’anècdota definitiva i que el converteix en el candidat idoni a la Mosca Borda: “La redacció de El Punt encara està estupefacte per la trucada que van rebre de l’alcalde Marigo per queixar-se pel contingut d’una crònica esportiva d’un partit de Hoquei de l’equip del Blanes. En la crònica, com és habitual feien referència a l’assistència de públic i de persones conegudes que van presenciar el partit.

La queixa improcedent de Marigó (PSC) que cau en el més gran dels ridículs, va consistir en recriminar al mitja referenciat, que nombres el nom de les persones publiques que hi van assistir.

Els redactors encara no s’ho creuen, que tota la feina que tenia l’Alcalde de Blanes un diumenge al matí, era trucar al diari per tal de que obviessin la presencia de l’Alcalde de Maçanet i el diputat d’ERC Joan Puig de la crònica, una prova evident d’incapacitat manifesta de dirigir un Ajuntament, sens dubte s’ha guanyat tots els mèrits.

Darrer mèrit: “Marigó no farà cas a l’acord del plenari, que l’insta a tancar l’il·legal aparcament d’autocaravanes que va obrir sense consultar a ningú”

http://diarideblanes.bloc.cat

Marigó (PSC) busca desesperadament que la moció d’ERC per tancar l’aparcament il·legal de caravanes no s’aprovi.

L’alcalde de Blanes està a punt de perdre els papers per culpa del seu soci i tinent d’alcalde Argemir Gonzàlez. L’actitud poc solidaria del regidor “eco-pijo” l’ha posat contra les cordes, l’obertura de l’aparcament de caravanes, sense consulta al Patronat de Turisme, al sector, als veïns li pot costar a Marigó un greu desgast polític.

No és la primera vegada que el Tinent d’Alcalde verd el posa contra les cordes, tots recordem una darrera l’altre les polèmiques decisions del regidor, el desastre del canvi de circulació del Pins, la mala planificació del carril bici que ha comportat un increment important del seu cost, l’actitud prepotent en l’incorporació de la recollida selectiva que ha comportat un greu malestar en certs sectors i un enorme dèficit de l’Ajuntament amb l’empresa FCC.

Tot plegat un joc de despropòsits que ha provocat que més d’un regidor socialista és pregunti si no és van equivocar de partit a l’hora de trencar el pacte, “com a mínim els republicans eren coherents i sincers” paraules sabies un sector del PSC que ja en el seu moment van demostrar disconformitat amb la decisió de Marigó.

Marigo i Gonzàlez no conformes en amenaçar als propietaris dels càmpings en la darrera reunió a l’Ajuntament, que ara també es dediquen a fomentar el boicot contra aquests entre els propietaris d’autocaravanes. Fins i tot entre mitjans de comunicació circula que l’alcalde en te una de preparada per evitar la derrota, fins i tot aposten que algun regidor dels grups de l’oposició és podria posar malalt.

Veurem aquest dilluns si te una jugada preparada o no, a lo millor haurem de preguntar si el tinent d’alcalde Argemir González podrà votar, ja que pel motiu de tenir una autocaravana podria ésser part interessada, causa legal d’abstenció, caldrà estar atents el proper dilluns en el plenari de Blanes.

Qui creus que mereix la 'mosca borda' 2006?

Mitjançant sa-palomera ja podeu votar el candidat a la mosca borda 2006 per aquell polític que s’hagi destacat per maltractar als mitjans periodístics.

La redacció de sa-palomera ha triat entre les diferents candidatures els següents polítics:

Joaquim Nadal (PSC): Per intentar una i altre vagada enredar les coses, per la seva actitud respecta a l’Ajuntament de Blanes i al desdoblament de la N-II.

Joan Boada (IC): Per la seva actitud xulesca, de mirar a tothom com a éssers inferiors.

Pere Macias (CiU): Senador nacionalista que les ha fet de tot color, li agrada sortir a la premsa, però que el tractin bé.

Enric Millo (PP-ex Unió): Pel seus continuats salts de partit a partit.

Josep Marigó (PSC – ex Unió) : Pels seus continuats atacs als mitjans de comunicació, pel seu pressing als periodistes per que els tractin bé. Per convertir TV de Blanes en TV Marigó.

Joan Puig (ERC): Per què teníem que posar algú d’ERC, i com que veiem que en aquest bloc és “persona grata,” i per què volem que no ens acusin d’amiguisme el posem per que el podeu votar.

Qui serà la Mosca borda d’aquest any?

Queda molt poc per tal de fer públic la llista de candidats a la mosca borda d’enguany, ho fem per què no ens creiem que no hi hagin candidats, no és creïble que tots els polítics siguin tant bons.

Posem a disposició de la gent, dels periodistes lliures, la nostra pagina web i el nostre correu per tal de que qui vulgui, pugui expressar les experiències negatives que han tingut amb la majoria de polítics, preocupats per com els mitjans de comunicació parlen dels ells.

Qui vulgui fer creure que els polítics és comporten i no truquen queixant-se de les noticies va equivocat, i per tant de candidats a la mosca borda n’hi ha molts, quasi bufetades i ens ho confirmen els correus i comentaris rebuts.

Resten poques hores per tal de fer públic els candidats que podran ésser votats pels nostres lectors. Podeu segui fent arribar propostes fins demà al vespre, tots els candidats son benvinguts i la redacció de sa-palomera farà la proposta definitiva.

Us podeu adreçar a sa-palomera@hotmail.com o a sa-palomera. Fins demà a la nit, encara hi sou a temps.

Per que no és va donar la Mosca borda?

La sorpresa va saltar el passat dilluns en els actes de lliurament de les mosques de la informació que cada any realitza el col·legi de periodistes de Girona, quan el presentador de l’acte va comunicar que ningú havia fet prou mèrits per ser mereixedor de l’anomenada “mosca borda” premi que és lliura a persona o entitat que es destaca per la seva manca de col·laboració amb la premsa.

Algú es pot creure que no hi ha polítics mereixedors d’aquesta distinció? Però si de candidats ni ha per tots els gustos, candidats no n’hi falten, tot al contrari, en sobren.

La raó està em que alguns dels candidats a mosca borda van llençar missatges de que era millor no insistir-hi, que allò era una festa i no calia crear mal rotllos amb el poder establert.

Sa-palomera ha obtingut una primera llista de candidats al premi i veient alguns dels currículums cal dir que el difícil era triar un guanyador entre tants candidats.

En properes sessions farem publica la llista original de candidats, però obrim plac d’acceptació de nous candidats per parts dels nostres lectors, us podeu adreçar a sa-palomera@hotmail.com Fins el proper dilluns a la nit.

EUiA i PSC de Blanes instant a boicotejar els càmpings i negocis de la ciutat.

Segons publica el confidencial diarideblanes el tinent d’alcalde Argemir González (EUiA/IC) ha obert un aparcament per autocaravanes sense ni consultar-ho al Patronat de Turisme ni al sector turístic del municipi.

No només això, si no que ho fet sense obrir el necessari expedient d’activitats, ni tant sols l’expedient urbanístic necessari, aquesta actitud és habitual en aquest regidor, famós per realitzar carrils bici sense la conseqüent partida pressupostaria, i sense projecte, que el va obligar a modificar en diverses ocasions l’obra, el que va comporta un despesa excessiva.

Amb una actitud xulesca, ara ha decidit tirar endavant una obra sense comptar amb el sector, al veure que el sector i diferents partits polítics s’hi oposen no ha dubtat en muntar una campanya de boicot i amenaces contra els càmpings de Blanes.

Ell en persona ha trucat a les entitats de caravanig i els ha incitat a actuar contra els càmpings i els partits polítics que han mostrat la disconformitat amb la seva actuació. El resultat, insults, amenaces, i xantatges per tal d’evitar la seva derrota política, ha sacrificat el seu poble en ares del seu “ego” amb el vist i plau de l’alcalde Josep Marigó que un cop més ha demostrat la seva incapacitat de dirigir Blanes, permetent que el seu tinent d’alcalde actues amb total impunitat,

ASPRONIS (2): Expectació davant la noticia anterior publicada.

La destitució de Josep Valls va provocar en el seu moment un greu crisis entre les famílies socialistes. Malgrat la polèmica destitució, les dues fundacions segueixen tenint problemes que han provocat un seguit de abandonaments del projectes, i de renuncies d’alguns professionals amb molta experiència, alguns voluntàriament, altres forçats, han plegat per pressions de tota mena.

La situació és insostenible, però el fet de que quasi tots els partits de Blanes tinguin implicacions, ha permès als socialistes declarar tema tabú la situació, el silencis i les cares de bona part dels regidors del PSC, CiU, i EUiA ho deien tot.

Només el PP i ERC han tingut la valentia de treure finalment el problema, desprès de que diferents persones, col·lectius creats recentment, és queixessin sense obtindré resultats de la situació, l’esperança s’ha restablert, el fet de que la Conselleria de Benestar torni a passar a mans republicanes deixa la porta oberta a posar llum a la fosca gestió.

En el darrer plenari a preguntes del portaveu república, l’alcalde Marigó va tenir la barra de reconèixer sense immutar-se que no anava a les reunions del patronat de la fundació, demostrant lo poc que l’importava la situació.

L’anterior noticia publicada en el bloc ens ha permès conèixer més novetats de la situació, si treure el tema a la llum pública com han fet els republicans ajuda a solucionar els problemes millor que millor, des de sa-paloemera ajudarem a reconduir la situació.

ASPRONIS (1): els responsables callen, però comencen a estar preocupats.

Hores desprès del plenari de l’Ajuntament de Blanes, reunió d’urgència entre l’Alcalde de Blanes Josep Marigó, la directora dels serveis territorials de Benestar en funcions Pepa Celaya i la Presidenta de la Fundació Aspronis Dolors Oms, tots ells del PSC per valorar la situació creada a partir de les preguntes i denuncies presentades pel portaveu d’ERC Joan Puig sobre la crisis oberta a la Fundació.

A partir d’aquestes preguntes avui podem afirmar que la Fundació Aspronis i la seva matriu el Vilar és troben en una situació difícil, aquestes fundacions és dediquen a donar treball als diferents discapacitats de les comarques del Maresme i La Selva, l’entitat fou creada per voluntat dels diferents ajuntaments, en el seu moment fou elegida Presidenta quasi vitalícia Dolors Oms ex-alcaldessa de Blanes, avui encara continua.

Ara fa uns anys una greu crisis que va posar en perill la pròpia fundació va ésser aprofitada per la Presidenta per treure’s de sobre el gerent Josep Vall (ex-regidor socialista de l’Ajuntament de Blanes) a qui va carregar totes les culpes.

La realitat d’avui demostra que segurament va plegar qui menys culpa tenia, i pel contrari aquells que en son responsables segueixen sense assumir responsabilitats per la mala gestió. La reunió esmentada va fer créixer la tensió i que va fer augmentar la preocupació dins l’univers socialista, davant el trencament del silenci per part dels republicans, saben que una investigació independent situaria a cadascú al seu lloc.

ERC amb la seva valentia, ha desemmascarat un silenci còmplice que podia haver comportat, un greu crisi a la pròpia institució. Continuarem amb aquesta turbulenta història.