“Ciutadans/nos:” (1) Antoni Puigverd,

Antoni Puigvert i Romaguera (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà 1954) és un escriptor i poeta que signa els seus llibres i articles com a Antoni Puigverd. També el podem considerar un periodista d'opinió, per col·laborar habitualment a la premsa (Presència (El Punt), Diari de Barcelona, Revista de Girona, El País, Jano, El 9, Avui, El Periòdic d'Andorra, Serra d'Or), ràdio (tertulià del Matí de Catalunya Ràdio i COM Ràdio), i televisió (BTV, TV3). Llicenciat en filologia hispànica, també ha exercit com a professor de literatura. (Wiquipèdia)

Analista influent de la realitat política, els seus comentaris i anàlisis són escoltats per tots aquells que no volen que Catalunya avanci, que no volen que el nostre país és plantegi anar més enllà nacionalment, aquest diumenge publicava un article a La Vanguardia analitzant el programa de govern de l’Entesa (prèviament filtrat).

Entre altres perles afirmava “Los capitulos lingüisticos y políticos provocarán conflictos en Catalunya i España” i seguia “Con el PSC abrazado a ERC, la polémica de las lenguas puede explotar o nadar en la ambigüedad.”

El que el preocupava de tot el programa, del que ell anomena tripartit, era el tema identitari i lingüístic, a tot un intel·lectual de les comarques gironines el preocupa el nou tripartit, i sobre tot el preocupa que Catalunya avanci.

Els seus comentaris ratllen l’insult, només és poden entendre des del punt de vista de servei a l’amo, sent l’amo aquell que li paga molt bé per escriure o comentar quatre ratlles mal contades.

Catalunya no necessita derrotistes i persones derrotades abans de començar, prou de criminalitzar la defensa del país, la seva gent, la seva cultura i la seva llengua. Anàlisis com els de Puigverd o altres semblants son anàlisis de la derrota i la humiliació i hem nego acceptar la derrota com a poble. Prou de botiflers.

Des de sa palomera l’encoratgem a l’Antoni Puigverd a que s’aturi, reflexioni i escolti la veu d’un poble que vol ser lliure, i que vol tenir dret a decidir. No volem anàlisis derrotistes, volem guanyar, ja ens toca, malgrat en “Puigverd”