
En cap moment va exigir a Marigó claredat cap a un pacte de les esquerres, es va quedar quiet comptant els dies que faltaven per ocupar les cadires de govern, el seu silenci còmplice va permetre que el PSC liderat per Marigó tires l’alcaldia que tenia a tocar pel barranc.
Marigó (PSC) va perdre vint dies reunint-se amb el PP i CiU per intentar assegurar-se l’alcaldia sense tenir que parlar amb Esquerra. Marigó no vol recordar que va ser l’esquerra encapçalada per Puig qui li dona l’alcaldia, és precisament Puig qui s’arremanga per convèncer a la seva assemblea de donar l’alcaldia al PSC.
Marigó dona les gràcies a Puig pel seu gest i l’expulsa del govern i no conforme amb això, el vol enterrar en vida, amb el vist i plau de la gent teòricament d’esquerres d’EUiA.
Finalment Marigó ha begut de la seva pròpia medicina, ell sol s’ha auto enganyat i ha mentit als seus, la seva negociació passarà a ser explicada en les facultats de polítiques com el que no s’ha de fer per tenir una alcaldia.