A can PSC/PSOE segueixen amb la política activa de liquidar els que es mouen de la fotografia oficial, ho acabem de comprovar amb la composició de la llista al Parlament de Catalunya a Girona, Joaquim Valls que en aquesta legislatura s’ha quedat a les portes d’entrar com a diputat ha estat apartat de les llistes.El Comitè local del PSC blanenc va decidir apostar per l’omnipresent Pepa Celaya (Tinent d’alcalde, Consellera Comarcal, Delegada de Benestar i Família) del sector mes espanyolista, aquesta decisió representa un altre cop dur pel sector catalanista cada cop mes minoritari i en franca desaparició.
Malgrat l’intent del Nadalisme d’arreglar la llista, aquesta transpira un pes quasi total de la ciutat de Girona, com a mínim en els llocs reals per sortir, (1)Joaquim Nadal, (2) Marina Geli, (4) Pia Bosch es a dir pels de sempre (el clan Nadal) només compten els de la capital, una mostra més de l’incapacitat dels socialistes gironins de renovar-se.
El sectarisme del clan Nadal un cop mes s’ha posat al capdavant de la composició de les llistes i ha girat l’esquena a la militància socialista de les comarques gironines.
sa-palomera@hotmail.com
8 comentaris:
Aquesta es la manera com les gasten els socialistes, primer erc, desprès euia i despres els que sobre a can psc
Tota aquesta moguda confirma el que ja se sabia, que a les files dels Socialistes de Girona (i de tot el Principat) ja no queda esquerra catalana. Aquesta colla de sociatas, un cop relegats els “seus” catalans al no res, deixaran seguidament com a ciutadans de tercera a tots els que ens sentim catalans i catalanes, espanyolitzant-ho tot.
No hi ha cap mena de dubte si ets un català o una catalana d’esquerres, m’atreviria a dir més si els teus sentiments són de català o catalana nacionalista i/o independentista en comptes de regionalista, només et queda una opció donar suport a Esquerra Republicana de Catalunya. La història recent va donant les raons, de mica en mica, als únics que segueixen defensant al País.
L’isard.
Doncs, que es preparin l'òstia que es fotran. I l'arPía Bosch, no sortirà. Prou centralisme gironí! Visca les comarques!
Al PSc de girona, allò que traspua més "català" (per que segurament catalanisme no) és el lamentable Clan dels Nadaletti, això ja ho diu tot, depsrés d'ells ja no hi ha res (tret de psoe pur i dur)
Prou de nadalisme que traeix a Maragall, renovació o fora nadal
Jo m'ho crec i el temps ens ho dirà...
Hasta en su última frase de la conferencia, Maragall ha expresado su apoyo a que se siga por la senda abierta hace tres años, tras la constitución del tripartito: "Haré lo posible para que el futuro presidente de la Generalitat sea una persona comprometida a hacer realidad el proyecto de catalanismo progresista de los socialistas catalanes, que hemos comenzado a construir en esta legislatura".
Según Maragall, en las elecciones del 1 de noviembre "lo que está en juego es avanzar hasta culminar el proceso de cambio iniciado en estos mil días", partiendo de las "mejores condiciones", con el nuevo Estatut aprobado, la "obra de gobierno" que deja el ejecutivo saliente y después de haber "asimilado la experiencia política de la nueva gobernación en coalición". (La Vanguardia 16-9)
Es la darrera inocentada de Maragall, sino que li preguntin a la seva dona Diana Garrigosa o sino que mirin el llibre que es va comprar l'altre dia adivineu?
Los Apuñalamientos - Montilla expert
Vui ser optimista ...
Montilla i el cavall de Santiago
JOSEP Pernau
Estimat Manolo: * * * * La culpa és meva, que no vaig contestar la teva. El nostre doblement paisà Pepe Montilla per --català i per andalús, per catalús, que en dic jo-- compleix el paper històric de ser el primer aspirant a la presidència de la Generalitat que és fill de la immigració. I tu i jo, sense comentar-ho. Triplement paisans, perquè tots tres vam ser veïns de Cornellà, encara que ell com a alcalde.
Ja deus saber que va anar a Montserrat i que va departir amablement amb l'abat Soler. No és un tribut que t'exigeixin. Però obre moltes portes. Pepe és un hàbil equilibrista. La prova és que abans va estar al seu Iznájar natal per pronunciar el pregó de les festes, que va ser molt lluït, i aquí és on volia anar a parar. No crec que sigui cert. Per això em sento emprenyat. Cabreado, com dieu vosaltres. I ja ho pots posar en plural.
Resulta que l'altre dia va venir el Remigio a la penya del bar amb un e-mail que reproduïa el que va aparèixer en un confidencial sobre l'estada de Pepe al poble, i s'hi explicava que, davant dels recels que havia trobat per part de molts, s'havia declarat "més espanyol que el cavall de Santiago". Segons deia el paper, volia desfer-se del to nacionalista que ha insuflat Maragall al PSC. Cadascú és molt lliure de ser el que li doni la gana. Hi té tot el dret.
El nostre Pepe és una persona de bon gust i no crec que se li hagi ocorregut comparar-se amb un cavall, animal del qual es desconeix el grau d'espanyolitat. Total, per un fet inacceptable del seu genet. A més a més, les eleccions no són per elegir el cap d'una quadra. Tots els catalans es poden sentir emprenyats. Coses de les eleccions.
El Barça, imparable. Amb una abraçada, Paco.
Publica un comentari a l'entrada