Aquest és un dels comentaris que se sent darrerament en cercles convergents gironins. Alguns dirigents nacionalistes han mostrat (en privat, això sí) la seva preocupació pel fet que, diuen, CiU s’està tancant algunes possibilitats de pacte amb ERC arran de les crítiques ferotges dels dirigents de CiU cap a la formació republicana.
En general es creu que David Madí fa mal a l’electorat gironí de CiU (el real i el potencial) i creuen que millor que no aparegui massa per les comarques. Aquests dirigents de CiU creuen que les enquestes demostren que ni CiU guanya per majoria absoluta (ni s’hi acosta) ni ERC pateix la davallada prevista.
Sense ERC a CiU només li queda trucar a la porta del PP, i en aquest sentit les fonts convergents creuen que Mas es va equivocar quan va dir que no podia evitar rebre els vots dels populars. Si qualla en l’electorat aquesta possibilitat, l’efecte pot ser contraproduent per a Mas.
5 comentaris:
ELRASCLET
Dreta i esquerra
David Miró
Aquesta precampanya catalana és estranya. Quan tothom esperava un debat centrat en la relació Catalunya-Espanya i els orígens del candidat socialista, ara resulta que tenim més ben exposada que enlloc la clàssica diferència entre un programa socialdemòcrata i un de liberal, eufemismes d'allò que popularment es coneix com les dretes i les esquerres. És d'agrair, sobretot perquè el pròxim 1 de novembre, a més del tipus de relació que es vol establir amb el veí, també és l'oportunitat per definir quin tipus de societat volem. Sobre la base comuna de la defensa de l'Estat de benestar, els dos principals partits han començat a explicar què farien amb la mínima part del pressupost que no és despesa corrent, i que és l'única que permet marcar les prioritats de cadascú. I així tenim que Convergència i Unió opta per la política del xec, i prefereix agafar aquests diners i distribuir-los directament entre els ciutadans. És una opció completament coherent amb una posició liberal i que a casa nostra va popularitzar Eduardo Zaplana com a ministre de Treball amb els 100 euros d'ajuda a les mares treballadores. La política dels xecs és compatible amb l'abaixada d'impostos i prioritza la llibertat individual i la iniciativa privada. Per contra, el PSC ofereix una millora genèrica dels serveis socials, i posa l'accent en l'ajuda directa a les capes més desafavorides. Mirem-ho amb l'exemple de les llars d'infants. Amb els mateixos 100 euros, uns opten per donar-los directament al ciutadà perquè es pagui una escola bressol privada, i els altres prefereixen dedicar aquests diners a construir escoles bressol públiques perquè a la llarga tothom les pugui tenir de franc. No dic que aquest sigui el factor determinant que farà decidir la majoria de vots el dia 1, però sí que entre les múltiples lectures dels resultats que caldrà fer l'endemà hi haurà aquesta. L'elecció entre dreta i esquerra.
ELRASCLET
Dreta i esquerra
David Miró
Aquesta precampanya catalana és estranya. Quan tothom esperava un debat centrat en la relació Catalunya-Espanya i els orígens del candidat socialista, ara resulta que tenim més ben exposada que enlloc la clàssica diferència entre un programa socialdemòcrata i un de liberal, eufemismes d'allò que popularment es coneix com les dretes i les esquerres. És d'agrair, sobretot perquè el pròxim 1 de novembre, a més del tipus de relació que es vol establir amb el veí, també és l'oportunitat per definir quin tipus de societat volem. Sobre la base comuna de la defensa de l'Estat de benestar, els dos principals partits han començat a explicar què farien amb la mínima part del pressupost que no és despesa corrent, i que és l'única que permet marcar les prioritats de cadascú. I així tenim que Convergència i Unió opta per la política del xec, i prefereix agafar aquests diners i distribuir-los directament entre els ciutadans. És una opció completament coherent amb una posició liberal i que a casa nostra va popularitzar Eduardo Zaplana com a ministre de Treball amb els 100 euros d'ajuda a les mares treballadores. La política dels xecs és compatible amb l'abaixada d'impostos i prioritza la llibertat individual i la iniciativa privada. Per contra, el PSC ofereix una millora genèrica dels serveis socials, i posa l'accent en l'ajuda directa a les capes més desafavorides. Mirem-ho amb l'exemple de les llars d'infants. Amb els mateixos 100 euros, uns opten per donar-los directament al ciutadà perquè es pagui una escola bressol privada, i els altres prefereixen dedicar aquests diners a construir escoles bressol públiques perquè a la llarga tothom les pugui tenir de franc. No dic que aquest sigui el factor determinant que farà decidir la majoria de vots el dia 1, però sí que entre les múltiples lectures dels resultats que caldrà fer l'endemà hi haurà aquesta. L'elecció entre dreta i esquerra.
Aquest article és un compendi dels tòpics de l'esquerra espanyola de la transició i es basa en els prejudicis consabuts perquè el paper ho aguanta tot. Diu "el PSC ofereix una millora genèrica dels serveis socials, i posa l'accent en l'ajuda directa a les capes més desafavorides". Primer tòpic impossible de contrastar objectivament. Segueix "els altres(referint-se als socialistes) prefereixen dedicar aquests diners (l'ajuda directa de CIU, aquesta sí, i ell diu 100 perquè pensis 'que poc', però pot ser més) a construir escoles bressol públiques perquè a la llarga tothom les pugui tenir de franc". Després de 27 ANYS d'aquestes 'polítiques' a l'Ajuntament de Barcelona, ¿algú em pot respondre amb franquesa com està el tema de les escoles bressol a la capital catalana? El progressime català es basa en això: un discurs públic de cara a la galeria però una praxi (pública i privada) que desemnteix amb rotunditat la rondalla. I, finalment, el prejudici dels intel.lectuals de guàrdia del tripartit: confondre (interessadament) la titularitat de la prestació d'un servei amb l'exercici d'aquesta prestació. I el miratge rau en l'error de pensar que la l'exercici de la prestació per part de l'Estat té un cost zero ("tenir de franc"), com si el que fa l'Estat caigués del cel. Però tot té una explicació: l'objectiu és la funcionarització de quans més espais socials millor, així ho tenen més fàcil per passar el plateret. Ja m'enteneu...
Ara parleu clar ERC a Blanes vol un pacte amb CIU...
No volen un pacte ERC i CiU. Ho volen Ramos i en Joan Puig, els mes grans aprofitats de la politica blanenca, per treure profit personal de la politica.
Ramos continua treballant a Tarradellas i en Joan Puig li agradaría molt. Aixo es mes clar que l'aigua.
Publica un comentari a l'entrada