LES GANES DE SOPAR AMB EL PRÍNCEP.

La visita de “treball” de l’hereu del regne d’Espanya a la “seva província de Girona” va culminar amb un sopar a Fontajau convocat per la FOEG.

Ja se sap que el protocol reial és estricte i que les invitacions responien a la representativitat política i institucionals del càrrecs. El cert és que, alguns polítics que van quedar exclosos en un primer moment van fer gestions, pressions i trucades per poder ser convidats al besamans reial.

Regidors socialistes de l’Ajuntament de Girona i càrrecs convergents de la Diputació van fer mans i mànigues per a gaudir de l’honor d’aquest sopar de nivell, alguns amb éxit, altres frustrats.

El més divertit les excuses d’alguns polítics quan els hi preguntes per la seva presencia a tal esdeveniment, la seva versió oficial era que “m’hi ha fet venir” o “he hagut de venir, tot i que jo no volia”.

Per cert, que fonts de la patronal gironina, ens indiquen que els telèfons de la FOEG han tret fum tota la setmana per aconseguir un “quòrum” “digne per tant alta representació” per al sopar, atesa la baixa presència inicial d’empresaris, un xic més senten a la taula el primer que passa pel carrer.

sa-palomera@hotmail.com

L’avançament de les eleccions catalanes provoca maldecaps a CiU de Girona.

Carles Paramo, actual President de la Diputació de Girona tenia pactat anar a les llistes de CiU per Girona, la modificació del calendari electoral l’obliga a deixar la presidència de la Diputació en els propers mesos, el que ha comportat moviments tàctics en els seus socis de coalició.

Jaume Torramade, alcalde de Salt (UDC) l’etern segon a la Diputació ha començat a moure els fils per tal de situar-se, la manca de majories complica encara més el recanvi.

La direcció de Convergència estaria per trobar un substitut dins dels seus i treballa la proposta d’algú que ja anés de retirada, que a més serviria per guanyar temps i barrar el pas als seus socis demòcrata - cristians, la persona elegida seria Ramon Ramos (President del patronat de turisme i ex-alcalde de Blanes) que j’ha anunciat la retirada de la política municipal i que en aquests moments està molt més dedicat als negocis que a la política.

Recordem a més que Ramos era el candidat de CDC a la Presidència de la Diputació, fet que es va veure estroncat per la pèrdua de l’alcaldia de Blanes, una de les derrotes menys esperades de la coalició.

La complicada situació podria fins i tot fer replantejar la decisió de la coalició, l’augment de la tensió es evident i s’ha començat a notar dins la pròpia diputació.

Un altre dels membres de la coalició que davant la situació ha començat a moure els fils es Xavier Soy, alcalde de Bescanó i que ja va ésser apartat com a diputat al parlament i retirat forçós a la Diputació, ara ha vist la seva oportunitat. Seguirem parlant de la guerra de CiU.

sa-palomera@hotmail.com

Sa-Palomera ho va avançar; “L’alcalde de Riudarenes emprenyat amb el PSC al no ser nomenat portaveu a la Diputació.(23-6-06)”

Tal i com va avançar sa-palomera l’alcalde de Riudarenes, Jordi Gironès ha pres la decisió d’abandonar la seva militància al PSC, fruït de l’emprenyament per no haver estat nomenat portaveu del seu partit a la Diputació tal i com publica avui El Punt.

Sa-palomera seguirà fent-se ressò d’aquelles noticies que ens afecten i que permeten acostar a la ciutadania les diferents realitats.

El malestar produït per la retirada de Pasqual Maragall per la porta de darrera i per la decisió de l’acord Mas-Zp, se li afegeix el malestar en sectors del socialisme gironí per l’abús en la pressa de decisions des de la capital.

Segons les nostres informacions poden produir-se nous casos de malestar en diferents llocs de les comarques gironines, segur que properament tindrem més noticies.

Sa-palomera@hotmail.com

Adéu Espanya !!

ADÉU ESPANYA

Amb confiança tot es possible
Gràcies: Raimon Domènech, Oleguer, Masoliver, Zidane i a molts mes..........


Volem SELECCIONS CATALANES

Oda a Espanya
On ets, Espanya? No et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua, que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu Espanya!

Joan Maragall

sa-palomera@hotmail.com

Ni Espanya, ni França: Raimon Domènech gràcies perquè avui ens donaràs una gran alegria.

Des de sa-palomera estem convençuts que d’aquí unes poques hores alguns tindran un disgust, apart dels espanyols que lícitament animaran al seu equip, els que tindran el disgust més gran son aquells que per interessos econòmics, polítics o botiflers han dit que donen suport a la selecció espanyola del mundial de futbol.

Estic parlant de Mas que un cop liquidades les seleccions catalanes a l’estatut te la barra de dir que animarà a Espanya, o el propi Maragall i altres dirigents socialistes.

Nosaltres no tenim res contra Espanya, tot el contrari volem jugar esportivament contra ells, qui es que te por? qui es que practica el joc brut? Amb aquestes premisses tenim molt clar el que volem, l’antideportivitat fora dels terreny de joc, joc net i que guanyi el millor, Espanya no pot.

Oda a Espanya
On ets, Espanya? No et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua, que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu Espanya!

Joan Maragall

sa-palomera@hotmail.com

Mes crisis al PSC Gironí.

Desprès de la noticia apareguda a sa-palomera sobre l’eventual substitució de l’alcaldessa Anna Pagans per l’actual delegada del Govern Pia Bosch, la noticia ha provocat un gran impacte en la vida gironina i ha generat un bon numero de correus electrònics, certificant que la proposta esta sobre la taula del PSC.

La noticia ha comportat més noticies sobre la situació al socialisme gironí, sectors importants dels socialistes gironins no amaguen la seva desil·lusió amb la destitució de Maragall, fruït del pacte Mas-Zp. Aquesta desil·lusió s’ha estes cap a altres localitats gironines.

L’alcalde de La Tallada Narcís Gibrat (PSC) es un exemple, “volta” últimament despatxos de gent de CiU. És conegut el seu malestar amb la gent del PSC-PSOE i és conegut també el malestar de la gent dels socialistes gironins amb ell.

De fet, ha estat l’únic diputat del grup del PSC-PSOE a la Diputació que ha trencat la disciplina de vot a la seva conveniència i de manera ostentosa.

En cercles de CiU ja es dona per fet que Gibrat abandonarà el PSC i passarà a CiU, en un recorregut que l’haurà portat d’ERC al PSC i a CiU al llarg de la seva carrera política. En situació semblant es troba l’alcalde de Riudarenes recent protagonista al sa-palomera.

Montilla e Iceta preocupats per l’entrevista de Mònica Terribes a Pasqual Maragall a TV3.

L’entorn del presidenciable Montilla està preocupat per el que pugui dir el president de la Generalitat durant l’entrevista en directa que aquest vespre li realitzarà Mònica Terribas.

El propi Iceta ha fet gestions davant l’entorn del President i de TV3 per tal que no es produís l’entrevista, temen algunes sortides de to del President, que podrien deixar en molt mal lloc al PSC.

No fa molts dies el President ja va insinuar que Mas havia exigit el seu cap per signar l’acord de l’estatut; el propi llibre que ha publicat el diputat d’Unió Democràtica de Catalunya, Josep Sánchez Llibre (la veritat de l’estatut, en anteriors ocasions sa-palomera n’havia parlat) incideix en aquesta tesis, que trencaria la imatge de no trencar un plat del President del Govern Espanyol, Rodríguez Zapatero.

A més, un President de la Generalitat ferit en el seu interior, dolgut de com el partit que el va anar buscar a Roma, ara el deixa tirat, pot ésser encara molt més perillós pel PSC.

Els primers que demà, nerviosos augmentaran l’audiència de TV3 seran els màxims dirigents del PSC, que esperen que Maragall no digui el que pensa. També el propi líder de CiU, Artur Mas estarà pendent que el President no li trenqui l’estratègia pactada a la Moncloa.

La sociovergencia espera amb expectació que el President sigui políticament correcte.

sa-palomera@hotmail.com

Pia Bosch, un recanvi per l’alcaldessa Pagans o com aturar a ERC (Cristina Alsina) i CiU (Carles Puigdemont).

Els nomenaments com a candidats a l’alcaldia de Girona de Cristina Alsina (ERC) i Carles Puigdemont (CiU) han dut la preocupació al PSC gironí, consideren que l’actual alcaldessa Anna Pagans no dona la talla per tornar a guanyar.

Consideren que l’augment de vots cap a ERC i CiU pot comportar que per primer cop es percebi que els socialistes poden perdre l’alcaldia; un acord entre les dues forces ampliable a la Diputació de Girona seria una greu pèrdua pels socialistes gironins.

El nerviosisme i el desconcert s’han apoderat del socialisme gironí, els germans Nadal han començat a moure fils, i una de les solucions en que treballen consistiria en nomenar a Pia Bosch (actual delegada de la Generalitat a Girona) com a candidata del PSC per contrarestar la renovació d’ERC i CiU.

El cinisme del Nadalisme no te límits, sense escrúpols per carregar-se a Anna Pagans, sense escrúpols per deixar abandonat al President Maragall quan els barons i capitans socialistes el liquiden, ara preparen el terreny per seguir controlant Girona.

Però aquest cop ho comencen a tenir tot més difícil, per primer cop es comença a percebre que es possible que el PSC perdi l’alcaldia de Girona, per primera vegada Girona pot ésser nacionalista, malgrat l’aposta de Nadal per Pia Bosch.

sa-palomera@hotmail.com

Mes crisis als socialistes gironins, ara la Diputació.

Corren temps de crisi al grup socialista de la Diputació de Girona. El recent nomenament de Joan Manel Del Pozo com a Conseller d’ensenyament va obligar a la seva substitució com a diputat i portaveu dels socialistes a la Diputació. Del Pozo ha estat substituït per Joan Pluma, regidor de l’Ajuntament de Girona, veterà en les tasques polítiques de l’Ajuntament i reconegut nadalista.

Durant l’interregne entre Del Pozo i Pluma les tasques de portaveu les va assumir Jordi Gironès, portaveu adjunt i alcalde de Riudarenes. Era públic i notori que Gironès aspirava a ser el nou portaveu a l’ens gironí, però l’aparell nadalista no ho veia igual i va optar per Pluma per a controlar-ho tot directament. Gironès ha quedat tant tocat que ni tant sols es va presentar al darrer Ple de la Diputació en què prenia possessió Joan Pluma. L’escrit de nomenament de Pluma com a portaveu anava signat per tots els diputat del PSC-PSOE....excepte Jordi Gironès.

Però el malestar també s’ha estès a d’altres diputats i diputades socialistes que consideren que es confia poc en la seva feina i que tots els càrrecs important de representació política estan ocupats per gent de l’entorn de Nadal i a més de Girona: Pia Bosch, Josep Quintanas, ara Pluma, en són un bon exemple.

Una diputada socialista a la Diputació va comentar en veu alta després del darrer ple de la Diputació la “gironitis angoixant del PSC. Sembla que no ho sàpiguen que a comarques també hi ha socialistes”

El sector catalanista del PSC de Blanes llença la tovallola davant la fortalesa dels sectors més retrogrades.

Mals temps pel sector catalanista del PSC, primer ha estat la retirada del President de la Generalitat que ha deixat orfes a bona part del socialisme gironí.

Avui us parlem de la lluita política del socialisme blanenc per tal de controlar aquest espai polític, les afirmacions facilitades a sa-palomera per militants i simpatitzants es definitori de la greu situació en que es troben, veuen en preocupació l’actitud sectari d’alguns o algunes.

El cas més emblemàtic el protagonitza la regidora de joventut, Lourdes Fàbrega que no deixa ningú content, si no tot el contrari, invasió d’altres areas competencials, actituds discriminatòries en la concessió de subvencions i tot un seguit d’actituds que denoten una manera de fer que ralla el despotisme.

Malgrat que les seves actuacions provoquen el malestar a altres regidories entre altres la d’esports, serveis socials(EUiA) promoció econòmica, urbanisme (ERC) cultura, ensenyament(PSC) es a dir la majoria dels regidors estant damnificats per l’actitud prepotent de la regidora, de moment ningú ha explotat, malgrat les ganes que més d’un diu tenir.

Es sabut que les seves actuacions es basen en contractar els serveis externs que facin la feina, es a dir encarregar estudis amb diners públic que la majoria de vegades restant al calaix(com a molt poden servir per engruixir algun programa electoral).

Mentre, l’alcalde actua segons els seus interessos, ara si, ara no, ara Maragall, ara Montilla, ara catalanisme, ara espanyolisme......... i ara toca anticatalanisme.

El Grup Tarradellas es planteja reduir les subvencions a Blanes, es senten perseguits pels criteris aleatoris que imposa el regidor d’obra pública Arg

El grup Tarradellas es el principal sponsor de la majoria de clubs esportius de Blanes, des del històric CH Blanes, passant pel bàsquet i passant per l’exitos CD Blanes de futbol, a més el grup patrocina altres activitats culturals, el seu impacte econòmic i social es considerable, una disminució o retirada d’aquestes col·laboracions podria comportar una greu crisis a l’esport blanenc.

El propi regidor d’esports Joan Salmeron ha fracassat en el seu intent d’intercedir davant el seu company de grup, es coneixedor de la greu situació que es crearia.

Algunes entitats han parlat de constituir-se en plataforma per tal d’intercedir davant la regidoria d’obra pública, perquè actuí amb claredat, i no retardi els processos. En un primer moment tant alcaldia com els regidors d’EUiA donaven la culpa a l’àrea d’urbanisme que dirigeix el republicà Joan Puig, desprès de diverses reunions amb el república l’empresa te clar on esta el problema.

Tot ha canviat quan el Grup Tarradellas ha pogut comprovar que els problemes venen de qui te la responsabilitat de l’obra pública, derivar la responsabilitat cap als altres, ha comportat a més, que l’empresa se hagi sentit enganyada.

El profund malestar creat per l’incompetència de l’àrea d’obra pública i el silenci còmplice de l’alcalde ha obligat aquest últim a reunir-se urgentment amb l’empresa.

Ara el problema està com li diuen la qüestió al regidor, quan al llarg de la legislatura han estat incapaços de dir-li no a les seves ocurrencies, tots recordem, el alt cost del carril bici, els canvis de circulació sense consultar al sector, entre altres barbaritats fetes.

Els socialistes gironins enfonsats davant la retirada de Maragall, decepció per l’actitud de Zapatero d’escoltar a Mas.

La noticia filtrada ahir al vespre pel diari que dirigeix el germà del portaveu del govern i líder del socialisme gironí ha caigut com un gota d’aigua freda entre la militància gironina del PSC.

Molts coincideixen, que pot representar un augment del poder dels líders socialistes del Baix Llobregat, veuen en preocupació la pèrdua de presencia dels socialistes gironins en el partit.

Les reaccions dels representants socialistes gironins a les institucions avui, eren un poema, Alex Saex, Montse Palma, els mateixos germans Nadal, Marina Geli, i molts altres pagaven en la seva cara.

A més, tal i com anat tot plegat, es confirmaria, el que el propi Maragall va insinuar, de que en l’acord pel fals estatut Mas-ZP, el primer va demanar el cap del President.

Els més contents de tot plegat sense cap mena de dubte son els sectors de CiU, Madi i cia, s’han sortit momentàniament amb la seva, veuen el camí lliure per les seves ambicions polítiques.

La trista renuncia del President de la Generalitat es una mes de les patacades que Catalunya rep en pocs dies, la primera la confirmació de la retallada de l’estatut, i la segona la poca fiabilidad del President Zapatero, que no ha tingut escrúpols en oferir a CiU el cap del President.

Aquestes noticies confirmen que ni ZP, ni Mas pensaven en el país quan van negociar les rebaixes a l’estatut, si no amb ells mateixos, des de sa-palomera considerem un trist final polític pel President del nostre país.

“Companys assassinat”, “Pujol amb dignitat”,.. “i Maragall traït pels de sempre, els seus i els altres, un trist final, ho lamentem.

Mundial de futbol i dignitat: Comença a ésser hora de gestos valents com el realitzat pel jugador de hoquei Masoliver.

Definició de botifler, “ja que no tenim seleccions catalanes (jo les he retallat amb l’acord amb Zapatero) vull que guanyi Espanya”. Artur Mas (CiU)

Aquestes declaracions dites en plena campanya del referèndum van passar desapercebudes, però donen sentit a l’actitud de rebaixes que CiU ha realitzat al llarg de la tramitació de l’estatut.



On son els militants de CiU i JNC que varen participar a la campanya de recollida de signatures a favor de les seleccions catalanes? Que opinen quan veuen que el seu líder natural vol que guanyi Espanya? Perquè la renuncia a exercir un dret que tants i tantes catalanes varen defensar?

Ja ni ha prou, no puc anar amb Espanya, en cap dels seus esports, m’agraden molt tots els esports però primer esta la dignitat, si els dirigents esportius espanyols no practiquen la deportivitat, no m’interessen, i a més tenen un veritable problema, com poden practicar l’esport?, si fan trampes.

Sa-Palomera vol recolzar amb tota la seva força l’actitud plena de valentia, de coratge, de deportivitat, que ha comportat el gest del jugador del Barça de Hoquei, Masoliver, en negar-se a jugar amb Espanya.

Com poden amenaçar en aplicar una sanció a una decisió a favor de la llibertat? Com podem amenaçar en aplicar una sanció a una decisió lliure quan aquells que jugant teòricament a defensar una samarreta, cobrant una fortuna, es a dir mercenaris a sou per fomentar un nacionalisme espanyol.

Doncs comença a ésser hora de fomentar i donar ple suport a les decisions lliures i valentes que prenguin els esportistes per no jugar amb un país que practica l’antideportivitat, que te pànic a que Catalunya tingui selecció.

De totes maneres respectem la lliure decisió de cadascú per decidir el que millor cregui.

Impressions del resultat: El Si ha guanyat, i per tant enhorabona pel resultat, però seguim convençuts que la millor proposta segueix essent el NO.

Es ser ben nascut reconèixer les derrotes, i aquest és el cas del referèndum d’ahir diumenge, els del si han guanyat, amb una alta abstenció però han guanyat.

PSC, CiU i IV/EUiA han obtingut una victòria a les urnes que els hi dona corda per afrontar el proper cicle electoral que avui hem iniciat, però també els fa responsables del que passi amb el desenvolupament de l’estatut aprovat.

El PP ha fet el final de cicle, ha aconseguit que l’estatut surtis retallat, que el model autonòmic per ells s’ha tancat i a partir d’ara veurem com aquelles comunitats governades pel PP demanaran el mateix que Catalunya.

En quan ERC ha fet el que tenia que fer, demanar l’estatut del3o de setembre, però el resultat també demostra la debilitat del mapa polític català, segurament tenien raó quan deien que el PP havia guanyat sense ni tant sols jugar, una mica de pressió ha permès que el resultat del referèndum avales les retallades.

Ningú te cap dubte que ERC defensarà com el qui mes l’estatut, aquest es el sostre que em volgut els catalans, caldrà seguir reforçant el país, el temps donarà o traurà la raó als diferents plantejaments dels grups polítics.

Sa-Palomera seguirà endavant en la defensa del país, i veurem qui tindrà raó, com va dir el President de la Generalitat ahir a la nit, “amb aquest estatut s’acabat el victimisme” denunciarem amb claredat si això es veritat. Veurem quant tardant alguns dels partidaris del si per demanar un altre estatut, nosaltres creiem que mereixem més, estem en mans de la “generositat del President Espanyol.”

sa-palomera@hotmail.com

Impressions de la jornada: els espanyols votant si, els catalans..., No. Preocupació al PSC i CIU

Quasi les cinc de la tarda, desprès de passejar per diferents col·legis electorals, escoltar a diferents col·laboradors de sa-palomera i aplicar l’experiència d’altres eleccions voldria posar a la xarxa les següents reflexions.

Les dades que tenim fins al moment fan preveure una alta abstenció allunyada de la participació de l’anterior referèndum de l’estatut de 1979, es sens dubte el primer fracàs dels partits defensors del si, que confirmen la desil·lusió de la ciutadania davant les rebaixes de l’estatut que avui es vota, es un fracàs de bona part del catalanisme polític dividit per l’afany de protagonisma d’alguns dels seus dirigents.

Per una altre part confirmar la desídia amb que CiU, IC/EuiA i PP han participat en campanya, avui era evident el pasotisme per manca d’interventors i apoderats que es veia pels col·legis electorals de les comarques de Girona, només el PSC ha mobilitzat parcialment els seus entre el front de si. En el front del NO està clar que el PP ha passat avui estan desapareguts i només ERC ha mobilitzat a la seva gent al màxim nivell.

Gent als col·legis poca, despistada i sobretot un fet a destacar, el votant del PP i del sector PSOE, avui coincidien, votaven junts pel si, ho hem comprovat avui.

Per això ens reafirmem que el si d’avui, con menys millor, qui guanya avui, si el si es molt majoritari, es Espanya i qui perd, Catalunya, per això alguns dels que demanen el si sense convenciment, que son molts acabaren en el vot del No, saben que aquesta es la darrera oportunitat.

Som una nació i tenim dret a decidir.

Darrera hora Referèndum(2): Ara es l’hora de la veritat, per damunt de tot, la llibertat i la dignitat, tenim el dret de decidir.

Les quatre forces polítiques que d’una manera o altre demanen el si, agraeixen que d’una vegada per totes es tanqui avui aquest referèndum, uns PSC, CiU i IC perquè no s’ho creuen, son coneixedors de les rebaixes de l’estatut i sobretot del finançament i volen acabar la farsa, quan un està en fals, un està incòmode; l’altre el PP que per cert no ha fet campanya ja va guanyar avanç de començar.

La debilitat de bona part de les forces polítiques catalanes ha permès que hagin guanyat, ho veurem amb els estatuts de les Comunitats Autònomes on governen.

Estic a punt d’anar a votar, i m’imagino entrant al col·legi electoral, en primer lloc anar a buscar la papereta de vot, d’un vot afirmatiu, es a dir el vot a l’estatut aprovat pel Parlament de Catalunya, però oh! sorpresa, ni el President de la taula, ni cap dels apoderats em dona resposta, aquesta possibilitat no existeix.

Els ciutadans i ciutadanes del nostre dissortat país no podem votar l’estatut aprovat pel 90% dels diputats i diputades del nostre Parlament..........

Quina democràcia és que no permet votar l’estatut del teu Parlament? Quina democràcia es que el President del país surt el darrer dia de campanya demanant el vot per allò aprovat pel país veí? Quina democràcia es aquella que els mitjans de comunicació silencien els actes d’unes de les opcions? Quina democràcia és que un mitjà de comunicació com La Vanguardia silencià un anunci de la plataforma Economistes pel NO d’una manera barroera? Quina democràcia és aquella que ens amaga la veritat?.

Volem saber la veritat, perquè volem la llibertat del nostre poble, perquè volem tenir dignitat, perquè volem volar lliures el NO més responsable ens espera.

sa-palomera@hotmail.com

Darrera hora Referèndum: El PSC perd els papers, l’alcalde socialista de Blanes, Josep Marigó, increpa als membres “pel dret a decidir”.

Els nostres col·laboradors ens han informat de l’actitud desagradable i fora de lloc de l’alcalde de Blanes (PSC) en les darreres hores de la campanya; els fets s’han produït en un dels espais destinats a la propaganda electoral, quan membres de la Plataforma pel Dret a Decidir enganxaven cartells pel NO, com expressió de la pluralitat.

De cop i volta un cotxe ha parat a peu de carretera, davant els plafons i una persona de males maneres els ha començat a increpar, la sorpresa ha començat quan han vist que la persona que els increpava, nerviosa ella i fora de si era l’alcalde socialista de Blanes.

Els hi ha dit que no tenien dret a enganxar cartells i els acusat de fer-ho en llocs no permesos, els membre pel dret a decidir en un to amable han intentat calmar a la primera autoritat municipal sense molt d’èxit.

Com exemple de llibertat d’expressió els amenaçat de portar-los a la Junta electoral i tot seguit ha tret una camera de fotografies i amb to amenaçador els acusava de tapar el plafó socialista, cosa que s’ha demostrat que no era veritat, a partit d’aquí i amb paciència els membres de la plataforma han tranquil·litzat l’alcalde i aquest amb la cua entre cames ha marxat.

Tot podria ésser una anècdota fruit d’una situació d’estrès i nervis, si no arriba ésser pel que s’ha produït aquest vespre al voltant de la mitjanit, quan la campanya s’acabava o ja havia acabat, membres del partit socialista han començat a tapar, fruït de la seva ràbia tot cartell de la plataforma, amb tanta ràbia que sigui por la cola mal feta o les presses la propaganda es queia per moments.

Estem segurs que malgrat les pressions, no podran amb nosaltres.

Volem saber la veritat de l’estatut, Sr. ZP quants euros mes ens porta aquest estatut? No te resposta, ni ell s’ho creu, que n’aprenguin.

sa-palomera@hotmail.com

Especial Referèndum (12). Vota NO, es la dignitat, i es el respecta, passa-ho!.

Aprofitem els mitjans de la globalització, desmuntem la mentida del si, com van fer els demòcrates el 11 de març.

Arribem a l’últim dia de campanya amb la mateixa tònica de cada dia, els partidaris del si, (PSC, IC, CiU, els fatxes de Jaume Anglada i el PP) tots junts amaguen la gran estafa.

S’han negat a debatre, només la calumnia, contra la bona gent, ara es l’hora de la dignitat, de la llibertat, el NO es el respecta, el No es la garantia de que no ens callin, el NO es poder tenir veu com la resta de nacions sense estat.

El Si es seguir pagant, es la sumissió a Espanya, governi qui governi, sigui el PP o el PSOE, uns t’ho diuen a la cara i els altres t’ho amaguen, el si es permetre l’espoli fiscal, la falsa solidaritat.

Quants euros venen de més amb aquest estatut?

S’han negat a contestar, la resposta dels experts de tots color es clara, ni un més tot al contrari.

Els han perdut, aquest estatut ja no tindrà el si del 79, el no trencarà totes les enquestes fetes, vols militants i votants de les forces del si, no els faran cas, saben la veritat, i volen seguir tenint paraula lliure.

El si es negar las seleccions catalanes, el si es l’immovilisme, ara que venen vents per noves nacions no hipotequem el present i el futur.

Montenegro, Kosovo, Flandes, Irlanda, Euskadi, .... i Catalunya, el NO es la garantia de tenir lloc en l’Europa dels estats.

L’autonomia que necessitem es la de Portugal

Especial Referèndum (11). Un Si comprat i un NO amb llibertat.

Assistim als darrers actes de campanya i veiem amb claredat el tractament sectari que la majoria de mitjans de comunicació fan de la campanya, el darrer cas el tractament del acte central del “càrrecs pel si” primeres pagines informatives d’una noticia que el titular podia be estat essent ecuanims, “la societat civil dona l’esquena al SI”.

En l’acte, si hi havia quelcom, eren els polítics pel si, la societat civil els hi va donar l’esquena, i els altres pocs eren gent amb carnet convergent i socialista.

Preguntes que no poden respondre; Qui pagar la costosa campanya dels “càrrec pel si”? Cobraren els grans mitjans de premsa per repartir la propaganda dels “càrrecs pel si”? a qui representen? val tot pel si? Fins i tot el xantatge i l’amenaça? Per tant poc us veneu Catalunya?.

El proper diumenge el NO serà molt més important del que diuen les enquestes, les bondats que es venen de l’estatut son tant exagerades, son tant batusseres que no s’els creu la gent normal i corrent.

Madi i Pepe Zaragoza han fracassat, la seva estratègia de silenciar l’estafa de l’estatut no ha donat els fruits pensats, tenen preocupació perquè la societat civil malgrat les amenaces, els xantatges i les llistes negres els hi ha donat l’esquena i saben el resultat del NO evita que el procés autonòmic resti tancat.

A l’endemà del 18 de juny, l’estatut ja no ens serveix i ho saben, no han pogut silenciar la dignitat, la llibertat de tot un poble.

Els son els responsables d’aquest fracàs, la historia els jutjarà, i la ciutadania també, han marcat en pròpia porta, son perdedors d’ofici, les noves generacions no ho permetran, faran fora els dèbils d’esperit, incapaços d’il·lusionar, han donat la victòria al PP, mes ben dit li han regalat.

Especial Referèndum(8). Els únics amenaçats, la bona gent pel NO, les plataformes pel si una estafa a la dignitat del Parlament de Catalunya.

Dia que passa, augmenten les noticies que fan referència al joc brut de la sociovergencia en aquesta campanya electoral, ara s’entén perquè fan fora ERC del govern, volen incomplir els acords de la junta electoral que desligitima la campanya institucional de la Generalitat entre altres coses, volen tenir les mans lliures per evitar que s’els hi escapi el referèndum, amenacen en retirar subvencions si aposten pel no, ja ni ha prou.

Arriben cada dia denuncies de practiques mafioses contra partidaris del no per part dels defensors del si, alguns exemples els tenim en el nostre correu de denuncies, no us estranya el silenci d’algunes patums d’aquest país?, no us estranyen alguns que signen pel si? Es practica el sectarisme contra els del no, n’estem segurs, i ens ho confirmen dia a dia molta gent amiga.



Com es possible que l’Unio de federacions esportives de Catalunya (UFEC) no es mulli? Estaven pel NO; quanta gent coneixeu que esteu segurs que votarà NO i ara estan desaperescuts, segur que molts, més dels que detecten les enquestes.

Els estrategues del PSC i CiU s’intercanvien informacions, coordinen estratègies, tenen un objectiu comú, eliminar i desgastar ERC, saben que son els únics que trenquem l’acord, que diuen la veritat, son l’esperança de molta gent i no ho suporten, era la ràbia que expressaven Izeta (PSC) i Mas (CiU) en el debat de TV3.

Ho dèiem amb anterioritat, “els càrrecs pel Si” volen garantir el seu present i futur, i el més patètic signen en contra dels seus principis, estem convençuts que molta gent votarà amb dignitat, votarà NO a la traïció, aixecarà el cap i dirà prou.

Quina barra que tenen, acusen a la bona gent del NO que pactem amb el PP, i mentre CiU calla, PP i PSC/PSOE pacten l’estatut del País Valencià i ses Illes Balears, que trenca la unitat de la llengua, no permetem el genocidi cultural.

Recordeu les vostres informacions a: sa-palomera@hotmail.com

Especial Referèndum (7). “Càrrecs pel si” i altres obligats a signar i amenaces per aquells que signin pel NO.

L’altre dia una ex consellera de la Generalitat per CiU, molt nerviosa ella, li retreia a un periodista dels pocs mitjans de comunicació que s’han mantingut neutrals en aquesta campanya, el fet que no es mullessin pel si, con feien la majoria de mitjans “seriosos”, Visca la llibertat d’expressió.

Pressions com aquesta estan sent habituals per part dels ideòlegs que defensen el si, com exemple els impulsors de la Plataforma “càrrecs pel si” que encapçalen Rosa Cullell (a sou del Liceu) i Agustí Colomines (Centre UNESCO-Catalunya,) aquest últim malbaratant una entitat històrica, votant un estatut que li impedeix tenir veu pròpia a l’organització, aviat farà com el seu ídol, “l’Artur” que es carrega amb l’estatut les seleccions catalanes i es passa a defensar Espanya; Agustí, quan canviares Unesco-Catalunya per Espanya?

A Girona no podia ésser menys i també han nascut “Gironins pel càrrec” ciutadans políticament correctes que paguen el peatge imposat, servituds del càrrec, Guillem Terribes (llibreria 22) Antoni Puigvert (immaculat ell, retribuït tertúlia de la Corporació i altres mitjans) Feliu Matamala (històrica llibreria Les Voltes (on estaven els del si quan li volien tancar la llibreria) la històrica i ben posada Natàlia Molero(...) i Narcís Jordi Aragó..... endavant amb la sociovergencia......

Uns pel càrrec, altres sota amenaça de perdre el càrrec, i altres obligats al silenci per conservar el càrrec, demostren tot plegat la fragilitat de la classe política catalana, la tàctica de la por, de les amenaces, la mateixa que farien el dia que per valentia prenguéssim la decisió de d’autodeterminar-nos.

Per dignitat, sou intel·ligents, no tinc cap dubte “càrrecs pel si”, sous coneixedors que hi sortim perdent, que es una estafa, que tot plegat es una traïció al poble de Catalunya, voteu lo que us demana el cor, no la butxaca, tranquils no ho sap ningú, paraula.

EUiA/IC fan el trist paper en la delimitació de Pinya de Rosa, Joaquim Nadal controla i dirigeix la Conselleria de Medi Ambient.

Avui dilluns els diaris es fan ressò de les declaracions del Conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar (IC) afirmant que en poques setmanes el consell tècnic aprovarà la delimitació del parc natural de Pinya de Rosa, amb un any de retard ho acaben d’anunciar, sense ni tant sols comunicar-ho a l’Ajuntament de Blanes.

Cal recordar que en el darrer ple municipal i a proposta del grup municipal d’ERC es va aprovar per unanimitat una moció en que reclamava l’urgent delimitació i una reunió urgent amb el Conseller; sembla que l’Ajuntament s’el margina i se li amaga informació, ja que aquest es informat per la premsa de la delimitació, (caldrà veure que el clan Nadal no hagi posat les estisores a la protecció) una manca de respecta a les institucions publiques.

La Conselleria de Medi Ambient (governada pels ecopijos) ha donat mostra de total incompetència en la gestió de la llei de protecció de Pinya de Rosa que va ésser aprovada per unanimitat per tots els grups parlamentaris, mireu que ho tenia fàcil, en ves de plantar-se davant els moviments especulatius del clan Nadal, ha callat i ha permès posa en perill el propi paratge.

Ara caldrà veure com queda definitivament la delimitació; com a mínim la proposta d’ERC (els únics impulsors polítics des del principi de la protecció de Pinya de Rosa) ha fet moure fitxa a la Conselleria, ara cal que aquesta sigui lleial amb l’Ajuntament i rebi urgentment als grups municipals i a la Plataforma Pinya de Rosa.

Especial Referèndum(6). Una campanya on els partidaris del Si estan desconcertats, pocs actes, poca mobilització i ganes d’acabar.

Avui publiquem algunes de les fotos rebudes per part dels nostres col·laboradors i lectors de sa-palomera, encara hi sou a temps d’enviar-nos informacions, fotografies o el que vulgueu.

Les d’avui mostres el desconcert dels partidaris del si,(alguns ja defensen el NI –ni si ni no-) que amb poc convenciment estan passant amb més pena que glòria la campanya, poca propaganda, poca activitat dels del si (PSC, IC, CiU i una part del PP) i pel contrari ganes d’explicar la traïció del pacte Mas-ZP per part dels del NO (ERC, plataforma dret a decidir, diguem NO)

En aquest sentit el proper dimecres a dos quarts de deu del vespre a la sala de plens de l’Ajuntament de Blanes tindrà lloc un acte per explicar les raons del NO, organitzat per la Plataforma Dret a decidir i Diguem No.



Entrem a la recta final de la campanya amb un treball seriós dels partidaris del No i una absència real de campanya per part dels del si, amb el PP inclòs, tal com va anunciar sa-palomera, no només els regidors de Lloret, Lleida, Roses, els de Blanes també s’ho estan pensant.

Votar si, es claudicar davant el robatori d’Espanya, votar si es confirmar i agrair a Espanya que segueixi quedant-se els nostres diners, cal un esforç per dignitat, per Catalunya, per ensorrar la traïció a l’estatut del Parlament de Catalunya, un

NO

Recordeu les vostres informacions a: sa-palomera@hotmail.com

PSC i CiU de Blanes tornen enganyar als veïns de Mas Cremat, en lloc del tanatori i col•loquen un cementiri de cotxes abandonats.

No sabem en que surten beneficiats els veïns d’aquest barri de Blanes en que els hi posin un cementiri de cotxes abandonats en lloc d’un tanatori/crematori que doni servei als ciutadans.

Portar les coses d’amagat, sense explicar-ho als veïns va portar la confusió, però si la solució es la de portar els cotxes abandonats, creiem que encara es pitjor, aquesta problemàtica es culpa de l’ineficacia de la Conselleria de Governació que dirigeix l’inefable Montserrat Tura, son ells qui tenen que donar la solució.

Un cop posats els cotxes, la feina serà el dia que es vulguin treure, creiem que destina un espai per equipaments per aquesta tasca es un greu error, tindrà molt més impacte negatiu pels veïns de Mas Cremat que el propi tanatori.

Tant per condicions medioambientals com paisajistiques la solució adoptada es una enganyifa als veïns de Mas Cremat, dubtem que hagin estat del tot informats.

Amb decisions com aquesta els dos partits impedeixen la construcció d’un equipament que donaria servei als ciutadans i a les famílies, que es una necessitat i que per culpà de la demagògia d’alguns com ha estat CiU, ens quedem sense un servei a les persones molt necessari.

La manca de personalitat de qui dirigeix l’Ajuntament ha permès que CiU es sortís amb la seva, però la sociovergencia els ha acabat descobrint.

......i CiU histèrica amb l’actitud de Maragall.

El pacte Mas-ZP que dia que passa s’han saben més coses, consistiria per un costat, que governaria la Generalitat el partit amb més diputats i a canvi CiU entraria amb ministres a Madrid.

Per acomplir el primer objectiu Mas necessita que sigui Montilla el candidat, segons els laboratoris d’anàlisis convergents, seria la manera de superar amb claredat als socialistes, Maragall els hi posaria molt més difícil i a més tenen el convenciment de que l’actual President vol reeditar l’acord amb ERC.


La segona part de l’acord es en clau interna, tothom sap la lluita en el si de la coalició nacionalista entre Duran i Mas, seria la manera de tranquil·litzar a la gent d’Unió, que el seu líder tingues una cartera ministerial (exteriors).

Aquesta situació de desconfiança i tensió es pot veure agreujada en un esperat llibre que sortirà desprès del referèndum i que sota el títol “la veritat de l’estatut” ha escrit el veterà diputat d’Unió, Josep Sánchez Llibre (germà del president del Espanyol) .

Segons sembla el llibre explica en pels i senyals la negociació a Madrid, i queda molt clar que el veritable artífex de l’acord per retallar l’estatut ha estat el líder d’Unió, Duran i Lleida que arriba a un acord amb Alfredo Perez Rubalcaba, i que en primera instància es rebutjat per CDC.

L’emprenyada dels democrata-cristians es produeix per què l’entorn de Mas (Madí i cia) el convenç per que s’apoderi de l’acord i aquest per sorpresa de tots s’aprofita del treball, ningú a la foto, només ell.

El PSC/PSOE descol·locat: El President Maragall presentarà batalla per tornar a ésser el candidat.

El president d ela Generalitat Pascual Maragall ha decidit lluitar fins per repetir com a candidat a la presidència, amb aquesta actitud ha desconcertat als barons socialistes, la capacitat de sorprendre del President ha pogut fins i tot amb el fred José Montilla que estava molt tranquil pensant que tot seria bufa i fe ampolles.

La situació es complica per moments i està enterbolint la campanya socialista pel referèndum, amb picabaralles i enfrontaments entre l’entorn del President i Montilla, fins i tot alguns explicant alguna discussió pujada de tot entre els dos candidats.

En l’acte de Lleida amb ZP, van aparèixer pancartes en que es demanava que deixessin presentar a Maragall, la sensació de lluita fratricida dins el socialisme per elegir candidat es en aquests moments imparable.

L’única sortida viable per sortir de la critica situació, es trobar la manera de convèncer al president que es retiri per les bones i donar-li una sortida digna.

L’actitud del President ha comportat fins i tot nervis a l’entorn de Mas, que veu com Maragall pot enviar pels aires el pacte que va acordar amb ZP, però d’aquest tema en parlarem amb més informació en un proper Sa-palomera.

Especial Referèndum (5). Els defensors del si (PSC, IC i CiU) desmoralitzats; només els partidaris del NO fan campanya activa.

A les comarques gironines podem comprovar aquests dies que els partidaris del si en el referèndum estan desapareguts, pocs actes i poca assistència, poca enganxada de cartells i pancartes, en definitiva estan comprovant el fracàs del projecte d’estatut pactat en Mas i ZP es a dir entre CiU i PSC/PSOE.

Estan veient la manca d’il·lusió que han creat amb la traïció a l’acord del Parlament de Catalunya i comproven com la gent es dona compta d’aquesta estafa perpetrada pels de sempre.

Dins la campanya, qui de veritat vol explicar l’estatut, son la gent partidària del No de veritat (ERC, Plataforma pel Dret a decidir, Diguem NO,) que son els únics que realitzen actes explicatius per tot el territori i son presents malgrat les dificultats en l’encartellat de propaganda.

Un estatut amb una baixa participació i amb NO fort es un missatge a l’espanya actual, un missatge de contesta a un pacte que no serveix ni pel cap de setmana, es un NO al cafè per tots, i en canvi es un si a la llibertat, a la sobirania, es un si a estar preparats per la llibertat.

El Si ja ha perdut, es una opció derrotada, es una opció que ha caducat abans de començar, en canvi el NO es la sobirania, la llibertat, el canvi, es l’aposta d’aquells que estan farts de hipoteques, i de seguir pagant a una Espanya que dia darrera dia demostra que només ens vol per pagar.

Avui No, per demà ésser més lliures.

Sociovergencia Gironina: El PSC permet a Jordi Iglesies (President CCS) faci una moció de censura a l’alcalde progressista de Breda.

La realitat supera a la ficció de Vent del pla (Breda), els socialistes gironins amb el vist i plau del seu home fort, el conseller Joaquim Nadal han permès que Jordi Iglesies presenti la moció de censura a la vila de Breda.

Els socialistes gironins demostren amb la seva actuació que en política practiquen el no tenir entranyes i si ja ho van demostrar quan van regalar la presidència del CCS a CiU a l’inici de la legislatura, ara permeten que el seu soci faci una moció de censura amb un trànsfuga i faci fora per la via antidemocràtica a la llista progressista.

Aquesta estratègia busca la derrota de qualsevol llista municipal que pugui comptar amb el suport d’ERC, la manca de penetració a les comarques gironines per part dels socialistes ho volen compensar amb actituds sectàries i poc serioses.

El clan dels Nadal acompanyats dels seus comissaris polítics, Pia Bosch, Quintanes i Francisco han dissenyat una estratègia de intentar llimar l’estructura municipal dels republicans.

En aquesta estratègia, hi val tot pels socialistes gironins, si cal donar més poder a CiU no hi ha problema, l’objectiu es un apartar a ERC del poder gironí, les ments pensant del PSC creuen necessari i una prioritat evitar que els republicans puguin ésser primera força en una de les futures vegueries, i es a Girona on els republicans treuen en les darreres eleccions els millors resultats.

Especial Referèndum(4). CiU fa campanya a l’intimidat i ERC sense complexos, per un NO clar i català.

Mentre CiU ha realitzat avui a Blanes un acte a l’intimidat en el seu local amb el diputat al Parlament, Josep Micalo, sense alegries i preocupats per la trista campanya a la que estan abocats.

En boca petita molt simpatitzants de la coalició t’expliquen que aquest estatut es un mal negoci, que tot plegat es un mal pacte i molts aposten com a molt per l’abstenció, diuen que cal un estatut amb molt de no, es la garantia que a l’endemà ens tornen a posar a parlar amb Espanya.

Els simpatitzants de CiU expressen amb preocupació, que amb el pacte de la moncloa s’obra encara mes la separació en el mon del sobiranisme i que calia haver mantingut l’unitat.

A la mateixa hora, ERC celebrava a la sala de plens de l’Ajuntament el seu acte electoral amb l’ex conseller de Governació, Xavier Vendrell i el diputat blanenc Joan Puig, en les seves intervencions han destacat la importància del NO a l’estatut, el que permetria negociar de nou un estatut com cal, han denunciat la traïció de l’acord Mas-ZP i han demanat el màxim esforç pels dies que resten de campanya per seguir insistint amb un NO per la dignitat del país.

El que si que es pot conformar que segueix desaperescut el PP, es veu que la majoria dels dirigents gironins estan pel Si, seguin l’exemple de Lloret i poc els hi falta al PSC que està mising i EUiA que segueix passant de Saura.

Recordeu les vostres informacions a: sa-palomera@hotmail.com

ASPRONIS: el primer problema per la nova directora territorial de Benestar i Família, Pepa Celaya.

En els darrers dies s’ha publicat a diferents mitjans de la comarca una carta signada per una anomenada “Plataforma 4D” que portava per títol “Que passa a ASPRONIS?

En aquesta carta es llencen tot un seguit de preguntes sobre la situació de l’entitat, considerada greu, monitors cessats, indemnitzacions millonaries perquè estiguin callats, manca de places, situació econòmica complicada.

Aspronis es constitueix a l’any 1968 a partir d’un grup de pares i mares preocupats pels problemes dels discapacitats, amb la col·laboració d’ajuntaments del Maresme i la Selva, avui el grup esta constituït per dues fundacions, Aspronis i el Vilar i una associació del mateix nom.

Ara fa uns anys, una crisis a la fundació va comportar la sortida del gerent Josep Valls i una greu crisis al PSC blanenc, la presidenta de la Fundació M. Dolors Oms (ex-alcaldesa de Blanes del PSC) va expulsar al gerent (ex-regidor del PSC a l’ajuntament de Blanes) i li va carregar les culpes de la situació, el que va provocar un gran malestar al PSC.

Avui, la situació ha empitjorat i comença a ésser insostenible tal com diu l’escrit de la plataforma 4D el que demostraria que la situació es molt més profunda; en la recent visita a Blanes de l’anterior Consellera de Benestar i Família, Anna Simó va rebre a membres de diversos col·lectius, entre ells la Plataforma 4D que li va donar un document, que avui està a sobre la taula de la nova Consellera i de Pepa Celaya (regidora de governació a Blanes pel PSC i directora territorial de Benestar i Família).

Posaran fil a l’agulla els nous responsables socialistes del departament? O tancaran els ulls a la greu situació per tal d’evitar una nova crisis al PSC?. Està preparada Pepa Celaya per aportar solucions a la greu crisis de l’entitat? Es posarà fi al silenci?

Creiem que es fa necessari i urgent la ràpida intervenció de l’entitat per part del Departament de Benestar i Família, no es por malbaratar els esforços de moltes persones i entitats, ens hi juguem molt

Salvem ASPRONIS.

Especial Referèndum(3). Sa Palomera ja ho va avançar, el PP de Girona està pel si (igual que CiU i PSC)

Com ja vam avançar en dies anteriors el PP de Girona està pel si, aquest dijous dos regidors del PP (Teixidor entre ells) de l’Ajuntament de Lloret van votar favorablement la moció a favor de l’estatut retallat de Mas-ZP.

Podem afirmar que el PP es troba mancat d’efectius que estiguin disposats a realitzar campanya pel no, el que demostra la falacia d’aquells que diuen que el No, es votar al PP, no es veritat i la prova la tenen els estudis electorals que prediuen que on el NO tindrà el millors resultats serà en aquells llocs on el PP te els pitjors.

A l’igual que es impossible trobar a comarques gironines algun cartell o acte d’aquells que diuen ésser membres de “la plataforma ciutadans pel si al càrrec”, estan desaperescuts, son invisibles.

Pel contrari si que la Plataforma pel dret a decidir està present a les nostres comarques, aquesta plataforma que va ésser qui va convocar l’exitosa manifestació del 18 de febrer a Barcelona ha programat tot un seguit d’actes amb participació de diferents personalitats que s’han manifestat pel No a les retallades i al pacte de la vergonya.

Recordeu les vostres informacions a: sa-palomera@hotmail.com

Especial Referèndum(2): EUiA passa del Conseller Joan Saura (IC).

Segons ens han fet notar els nostres col·laboradors, la campanya del referèndum segueix de baixa intensitat, si ahir parlàvem que només ERC i en menor mesura EUiA /IC, avui podem confirmar aquesta sensació.

Segons em pogut comprovar, fins i tot EUiA fa la campanya a mitges, es veu que els cartells que te la coalició, en un hi surt el Conseller Saura (IC) i l’altre el coordinador de EUiA, es en aquest sentit que aquests últims a Blanes només pengen cartells de seu partit, trencant per la meitat la coalició electoral.

Els fans del Conseller hauran d’anar a visitar altres localitats de la comarca per poder gaudir de la seva fotografia, o si voleu podeu preguntar al local d’EUiA On es Wally / Saura?.

Actes de campanya previstos a Blanes:
Dilluns, 5 de juny, local de CDC: acte a la intimitat amb Josep Micalo a les vuit del vespre.
Dilluns, 5 de juny, sala de plens municipal, míting amb Xavier Vendrell (secretari adjunt d’ERC) i Joan Puig (diputat a Madrid) a les 9 del vespre.
Altres partits: de moment desapareguts.

Recordeu les vostres informacions a: sa-palomera@hotmail.com

La regidora de Joventut a Blanes nerviosa amb les JERC.

Lourdes Fàbrega està neguitosa amb el control i el treball que exerceix les Joventuts d’esquerra republicana (JERC) en la seva àrea. En el darrer consell de Joventut va contestar de males maneres al representant republicà a una pregunta que li va fer per sorpresa d’aquest, perquè en cap moment va creure que es passava, el comentari va ésser generalitat.

Segons ha sabut sa-palomera la regidora de joventut ha estat la màxima i única responsable del sectarisme practicat en la resolució de la convocatòria pública de subvencions per activitats juvenils; no va parar fins que va convèncer que no calia donar subvencions a les JERC; va considerar que un cicle de conferencies sobre el país amb gent de prestigi no era mereixedora d’una subvenció; es veu que repartir coneixement i cultura no va amb la regidora; amb la seva actitud va crear un greu malestar en la resta d’entitats representades a la comissió per la seva actitud clarament partidista.

Situada molt propera a l’actual home fort del PSC blanenc Pere Garcia, ha destacat en la seva gestió per l’encàrrec continuat d’estudis (es a dir paperassa inútil) i d’externalització de serveis per crear xarxa. Es coneguda també per immiscuir-se en les regidories alienes.

Sa posat al costat del col·lectiu M.A.I, programadors exclusius de les barraques de Blanes, en la seva teoria de no programar cantants en català per que no tenen nivell, contràriament al que demanaven la majoria d’entitats juvenils.

Especial Referèndum: A comarques de Girona només ERC s’ho creu, es preveu que el millor resultat del NO es produeixi en aquestes contrades.

Aquesta nit ha començat la campanya electoral del referèndum, on els principals partits s’han amagat, només ERC ha començat a realitzar campanya i en menys intensitat IC.

Es preveu que el millor resultat del NO es produirà a les comarques de Girona, per l’empenta que està tenint no només el tripartit sinó també sectors de CiU, PSC e IC i pel contrari es detecta un campanya de baixa intensitat del PP, que confirmaria que molts dels seus representants optaran finalment pel si.

Recordem que Sa Palmera ja va publicar dies enrera la decisió presa per destacats dirigents locals que ja han confirmat la seva aposta pel si.

Entre aquests els regidors de Lloret, Quim Teixidor, el de Blanes, Francesc Pujado, el de Santa Coloma i altres que han marxat estarien per votar si a l’estatut, en pocs dies hi poden veure novetats importants.

Sa palomera farà un especial seguiment de la campanya del referèndum, els nostres informadors explicaran amb pels i detalls els diferents actes que celebrant les diferents forces.

En aquest sentit, tothom que vulgui aportar informacions, noticies o fotos ens ho pot enviar a: sa-palomera@hotmail.com