30.5.06

Pere Garcia: el “perepunyetes” del PSC.



Conegut per aquest nom dintre els seus col·legues de partit, la seva actitud treu de polleguera no solament a l’oposició sinó també als seus companys, fins el punt que en alguns moments alguns prefereixen anar per feina aprofitant que sol arribar tard a les reunions.

Es conegut per quan arriba tard a les reunions de posar cullerada en el tema que es tracta encara que no sapigue de que estem parlant, es una vella tàctica per anar pensant la següent que farà.

Ha guanyat la batalla ideològica al PSC de Blanes, ha derrotat qualsevol intent de renovar i catalanitzar el partit, home de confiança en la legislatura 91-95 de l’alcaldessa Maria Dolors Oms, va ostentar la regidoria d’hisenda i s’ha mantingut al capdavant del grup municipal al llarg d’aquests setze anys.

Em de recordar que va ésser ell com a regidor d’hisenda (91-95) que va segurament causar la derrota socialista amb l’augment dels impostos dos anys consecutius més del 15% i la seva bel·ligerància cap a una ERC que començava i que no estava representada, la que va permetre l’irrupció d’una manera clau dels republicans.

En aquesta legislatura ha intentat varies vegades apujar alguns impostos i taxes per sobre l’IPC el que li ha costat algunes derrotes per l’actitud enèrgica d’ERC d’oposar-si d’acord amb el pacte municipal signat.

Però els seus errors de càlcul, la seva intransigència també han comportat derrotes socialistes, però malgrat tot es un supervivent, en aquest moments està neguitós perquè no vol de cap de les maneres que ERC segueixi essent peça clau en un futur govern, i farà tot el possible per evitar-ho, si fa falta pactarà amb CiU, aprofitant que el cap de llista actual havia compartit grup municipal amb ell.

Es lamenta de no haver pogut convèncer a Josep Marigó de que complís l’amenaça que va realitzar públicament d’expulsar als regidors d’ERC, arrel de la crisis de 2004.