27.12.06

Irregularitats en l’elecció del Català de l’any, Èric Bertran censurat.

Víctor Alexandre i Joan Puig denuncien en els seus blocs les greus irregularitats produïdes en l’elecció del Català de l’Any. Aquesta elecció va néixer anys enrera de la ma de “El Periódico” (grupo Z= veu del PSC) i aquest any ha emmerdat en el projecte a TV3 de la ma del programa el matí que dirigeix Josep Cuní.

El català de l’any és un projecte d’un grup espanyol que lògicament vol controla que l’elegit no trenqui l’esquema del català políticament correcte, i és veu que l’Èric i el que representa, s’han surt de la norma establerta pel Grupo Z.

Amb molta habilitat i al veure que la candidatura de l’Èric Bertran s’encarava en els primers llocs, van idear una estratègia per tal que fos un impossible la seva elecció.

Ho van aconseguir i al final de la primera fase de l’elecció popular, sorprenentment l’Èric desapareixia dels deu primers i el seu nom desapareixia durant dies de la llista de vot.

El que no comptaven els ideòlegs de l’estafa, és la reacció de la gent, de la societat civil d’aquest país que ha començat a denunciar els fets (e-noticies, Vilaweb,....).

TV3 com a televisió publica del nostres país ha de recuperar el seu paper i rectificar, depurar responsabilitats i demanar disculpes dels fets i per tant posar el nom de l’Èric Bertran en la llista de votació per la segona fase,(comença a partir del 8 de gener), per un cop que TV3 no sigui a traïció.

Queixes:
matinstv3@tv3.cat
cartalector@elperiodico.com
cartas.bcn@metrospain.com
cartasaldirector@diarioadn.com
cartes@elpunt.com
elmon@rac1.net
mati@catradio.com
noesven@20minutos.es

26.12.06

Ni el TAV pot salvar el PSC a Girona.


Malgrat que l’alcaldessa de Girona vol salvar la pre-campanya de les municipals mitjançant el TAV, les coses no li pinten gens bé. Aprofitant la tradició del mestre Nadal, avui ha tornat a realitzar la roda de premsa de Sant Esteve, que ha estat avorrida de pebrots.

Pagans no és Nadal, i això és nota, i per desesperació del segon les coses no pinten bé. Malgrat donin i venguin TAV per un tub, no han il·lusionat a la classe periodística gironina, i això ha despertat les alarmes a Can PSC.

En les properes setmanes han de decidir si Pagans continua de candidata o fan una aposta sui generis, la substitueixen per l’estimada Pia Bosch, ara és el moment, encara son a temps de trobar un lloc per l’actual alcaldessa i fer front d’una vegada a la puixança republicana.

La solució en pocs dies, el que estem segurs la gent de sa-palomera que la guerra esta oberta, i les espases estant ben enlairades.

“Sa-palomera us recorda que ja queden pocs dies per votar la mosca borda 2006, exactament fins el 31 de desembre i sou a temps. Fins al moment encapçala la llista Josep Marigó (PSC), seguit de Joaquim Nadal (PSC) i de Joan Puig (ERC).”

24.12.06

El RACC amaga la seva història.

Segons publica el bloc del diputat republicà Joan Puig, “el RACC renega de la seva historia”, en el seu post (e-noticies s’ha na fet ressò) explica que en el darrer número del butlletí del club apareix un especial dedicat al seu centenari i en una de les pagines apareix una galeria de presidents amb un petita ressenya.

La ressenya corresponent al President Josep Sunyol (1933-34) - (diputat d’ERC, President del FC Barcelona) amaguen que va ésser assassinat pels feixistes en els inicis de la Guerra Civil, segons els RACC va morir “en circumstàncies que encara no han estat aclarides”.

Es veu que els dels RACC en temes de la memòria històrica estan més enllà que el PP, el dia que editin una revista a Xile publicaran sobre el dictador Pinochet “va arribar a la Presidència de la República en circumstancies que encara no han estat aclarides”

Aquesta no és l’única deixadesa nacional del RACC, en la seva obsessió d’expandir-se per Espanya, pel camí amaga la darrera C (Catalunya) en les noves seus que obre per l’estat, només parla de RAC (reial automòbil club), el seu servilisme comença a ratllar el ridícul. Com el que ha fet amagant la realitat d’un dels seus presidents Josep Sunyol, un patriota que durant molts anys el F.C. Barcelona va obviar i que l’arribada de Joan Laporta va permetre homenatjar.

Comença a ésser hora que el RACC es democratitza, cal renovació en clau nacional, no es de rebut tenir tota una colla de personatges al servei d’Espanya en un dels principals clubs del País. Si hem de renunciar alguna lletra del nom podríem començar per la primera.

21.12.06

Mosca Borda: Josep Marigó, cada dia, més mèrits per guanyar.


L’alcalde de Blanes, el socialista Marigó no para de fer mèrits per guanyar el premi “Mosca Borda” que el Col·legi de Periodistes va deixar desert i que sa-palomera ha decidit impulsar degut a la gran quantitat de candidats.

Recordem que el premi Mosca Borda es per aquell personatge que és comporta malament amb els periodistes, i de candidats uns quants, de tot color polític.

Però sens dubte qui encapçala la votació, Josep Marigó (PSC) que no para de guanyar punts, no conforme només en queixar-se a diferents mitjans de comunicació, la seva actuació ha seguit amb pressions als mitjans públics de la radio i TV local, i ha continuat amb amenaces a les persones que discrepen.

Ho han pogut comprovar els propietaris de càmpings, les associacions de botiguers, en definitiva tot aquell que discrepa surt a la llista negra del tàndem Marigo-Argemir.

I l’anècdota definitiva i que el converteix en el candidat idoni a la Mosca Borda: “La redacció de El Punt encara està estupefacte per la trucada que van rebre de l’alcalde Marigo per queixar-se pel contingut d’una crònica esportiva d’un partit de Hoquei de l’equip del Blanes. En la crònica, com és habitual feien referència a l’assistència de públic i de persones conegudes que van presenciar el partit.

La queixa improcedent de Marigó (PSC) que cau en el més gran dels ridículs, va consistir en recriminar al mitja referenciat, que nombres el nom de les persones publiques que hi van assistir.

Els redactors encara no s’ho creuen, que tota la feina que tenia l’Alcalde de Blanes un diumenge al matí, era trucar al diari per tal de que obviessin la presencia de l’Alcalde de Maçanet i el diputat d’ERC Joan Puig de la crònica, una prova evident d’incapacitat manifesta de dirigir un Ajuntament, sens dubte s’ha guanyat tots els mèrits.

Darrer mèrit: “Marigó no farà cas a l’acord del plenari, que l’insta a tancar l’il·legal aparcament d’autocaravanes que va obrir sense consultar a ningú”

http://diarideblanes.bloc.cat

16.12.06

Marigó (PSC) busca desesperadament que la moció d’ERC per tancar l’aparcament il·legal de caravanes no s’aprovi.


L’alcalde de Blanes està a punt de perdre els papers per culpa del seu soci i tinent d’alcalde Argemir Gonzàlez. L’actitud poc solidaria del regidor “eco-pijo” l’ha posat contra les cordes, l’obertura de l’aparcament de caravanes, sense consulta al Patronat de Turisme, al sector, als veïns li pot costar a Marigó un greu desgast polític.

No és la primera vegada que el Tinent d’Alcalde verd el posa contra les cordes, tots recordem una darrera l’altre les polèmiques decisions del regidor, el desastre del canvi de circulació del Pins, la mala planificació del carril bici que ha comportat un increment important del seu cost, l’actitud prepotent en l’incorporació de la recollida selectiva que ha comportat un greu malestar en certs sectors i un enorme dèficit de l’Ajuntament amb l’empresa FCC.

Tot plegat un joc de despropòsits que ha provocat que més d’un regidor socialista és pregunti si no és van equivocar de partit a l’hora de trencar el pacte, “com a mínim els republicans eren coherents i sincers” paraules sabies un sector del PSC que ja en el seu moment van demostrar disconformitat amb la decisió de Marigó.

Marigo i Gonzàlez no conformes en amenaçar als propietaris dels càmpings en la darrera reunió a l’Ajuntament, que ara també es dediquen a fomentar el boicot contra aquests entre els propietaris d’autocaravanes. Fins i tot entre mitjans de comunicació circula que l’alcalde en te una de preparada per evitar la derrota, fins i tot aposten que algun regidor dels grups de l’oposició és podria posar malalt.

Veurem aquest dilluns si te una jugada preparada o no, a lo millor haurem de preguntar si el tinent d’alcalde Argemir González podrà votar, ja que pel motiu de tenir una autocaravana podria ésser part interessada, causa legal d’abstenció, caldrà estar atents el proper dilluns en el plenari de Blanes.

12.12.06

Qui creus que mereix la 'mosca borda' 2006?





Mitjançant sa-palomera ja podeu votar el candidat a la mosca borda 2006 per aquell polític que s’hagi destacat per maltractar als mitjans periodístics.

La redacció de sa-palomera ha triat entre les diferents candidatures els següents polítics:

Joaquim Nadal (PSC): Per intentar una i altre vagada enredar les coses, per la seva actitud respecta a l’Ajuntament de Blanes i al desdoblament de la N-II.

Joan Boada (IC): Per la seva actitud xulesca, de mirar a tothom com a éssers inferiors.

Pere Macias (CiU): Senador nacionalista que les ha fet de tot color, li agrada sortir a la premsa, però que el tractin bé.

Enric Millo (PP-ex Unió): Pel seus continuats salts de partit a partit.

Josep Marigó (PSC – ex Unió) : Pels seus continuats atacs als mitjans de comunicació, pel seu pressing als periodistes per que els tractin bé. Per convertir TV de Blanes en TV Marigó.

Joan Puig (ERC): Per què teníem que posar algú d’ERC, i com que veiem que en aquest bloc és “persona grata,” i per què volem que no ens acusin d’amiguisme el posem per que el podeu votar.

10.12.06

Qui serà la Mosca borda d’aquest any?

Queda molt poc per tal de fer públic la llista de candidats a la mosca borda d’enguany, ho fem per què no ens creiem que no hi hagin candidats, no és creïble que tots els polítics siguin tant bons.

Posem a disposició de la gent, dels periodistes lliures, la nostra pagina web i el nostre correu per tal de que qui vulgui, pugui expressar les experiències negatives que han tingut amb la majoria de polítics, preocupats per com els mitjans de comunicació parlen dels ells.

Qui vulgui fer creure que els polítics és comporten i no truquen queixant-se de les noticies va equivocat, i per tant de candidats a la mosca borda n’hi ha molts, quasi bufetades i ens ho confirmen els correus i comentaris rebuts.

Resten poques hores per tal de fer públic els candidats que podran ésser votats pels nostres lectors. Podeu segui fent arribar propostes fins demà al vespre, tots els candidats son benvinguts i la redacció de sa-palomera farà la proposta definitiva.

Us podeu adreçar a sa-palomera@hotmail.com o a sa-palomera. Fins demà a la nit, encara hi sou a temps.

9.12.06

Per que no és va donar la Mosca borda?


La sorpresa va saltar el passat dilluns en els actes de lliurament de les mosques de la informació que cada any realitza el col·legi de periodistes de Girona, quan el presentador de l’acte va comunicar que ningú havia fet prou mèrits per ser mereixedor de l’anomenada “mosca borda” premi que és lliura a persona o entitat que es destaca per la seva manca de col·laboració amb la premsa.

Algú es pot creure que no hi ha polítics mereixedors d’aquesta distinció? Però si de candidats ni ha per tots els gustos, candidats no n’hi falten, tot al contrari, en sobren.

La raó està em que alguns dels candidats a mosca borda van llençar missatges de que era millor no insistir-hi, que allò era una festa i no calia crear mal rotllos amb el poder establert.

Sa-palomera ha obtingut una primera llista de candidats al premi i veient alguns dels currículums cal dir que el difícil era triar un guanyador entre tants candidats.

En properes sessions farem publica la llista original de candidats, però obrim plac d’acceptació de nous candidats per parts dels nostres lectors, us podeu adreçar a sa-palomera@hotmail.com Fins el proper dilluns a la nit.

6.12.06

EUiA i PSC de Blanes instant a boicotejar els càmpings i negocis de la ciutat.


Segons publica el confidencial diarideblanes el tinent d’alcalde Argemir González (EUiA/IC) ha obert un aparcament per autocaravanes sense ni consultar-ho al Patronat de Turisme ni al sector turístic del municipi.

No només això, si no que ho fet sense obrir el necessari expedient d’activitats, ni tant sols l’expedient urbanístic necessari, aquesta actitud és habitual en aquest regidor, famós per realitzar carrils bici sense la conseqüent partida pressupostaria, i sense projecte, que el va obligar a modificar en diverses ocasions l’obra, el que va comporta un despesa excessiva.

Amb una actitud xulesca, ara ha decidit tirar endavant una obra sense comptar amb el sector, al veure que el sector i diferents partits polítics s’hi oposen no ha dubtat en muntar una campanya de boicot i amenaces contra els càmpings de Blanes.

Ell en persona ha trucat a les entitats de caravanig i els ha incitat a actuar contra els càmpings i els partits polítics que han mostrat la disconformitat amb la seva actuació. El resultat, insults, amenaces, i xantatges per tal d’evitar la seva derrota política, ha sacrificat el seu poble en ares del seu “ego” amb el vist i plau de l’alcalde Josep Marigó que un cop més ha demostrat la seva incapacitat de dirigir Blanes, permetent que el seu tinent d’alcalde actues amb total impunitat,

4.12.06

ASPRONIS (2): Expectació davant la noticia anterior publicada.


La destitució de Josep Valls va provocar en el seu moment un greu crisis entre les famílies socialistes. Malgrat la polèmica destitució, les dues fundacions segueixen tenint problemes que han provocat un seguit de abandonaments del projectes, i de renuncies d’alguns professionals amb molta experiència, alguns voluntàriament, altres forçats, han plegat per pressions de tota mena.

La situació és insostenible, però el fet de que quasi tots els partits de Blanes tinguin implicacions, ha permès als socialistes declarar tema tabú la situació, el silencis i les cares de bona part dels regidors del PSC, CiU, i EUiA ho deien tot.

Només el PP i ERC han tingut la valentia de treure finalment el problema, desprès de que diferents persones, col·lectius creats recentment, és queixessin sense obtindré resultats de la situació, l’esperança s’ha restablert, el fet de que la Conselleria de Benestar torni a passar a mans republicanes deixa la porta oberta a posar llum a la fosca gestió.

En el darrer plenari a preguntes del portaveu república, l’alcalde Marigó va tenir la barra de reconèixer sense immutar-se que no anava a les reunions del patronat de la fundació, demostrant lo poc que l’importava la situació.

L’anterior noticia publicada en el bloc ens ha permès conèixer més novetats de la situació, si treure el tema a la llum pública com han fet els republicans ajuda a solucionar els problemes millor que millor, des de sa-paloemera ajudarem a reconduir la situació.

1.12.06

ASPRONIS (1): els responsables callen, però comencen a estar preocupats.

Hores desprès del plenari de l’Ajuntament de Blanes, reunió d’urgència entre l’Alcalde de Blanes Josep Marigó, la directora dels serveis territorials de Benestar en funcions Pepa Celaya i la Presidenta de la Fundació Aspronis Dolors Oms, tots ells del PSC per valorar la situació creada a partir de les preguntes i denuncies presentades pel portaveu d’ERC Joan Puig sobre la crisis oberta a la Fundació.

A partir d’aquestes preguntes avui podem afirmar que la Fundació Aspronis i la seva matriu el Vilar és troben en una situació difícil, aquestes fundacions és dediquen a donar treball als diferents discapacitats de les comarques del Maresme i La Selva, l’entitat fou creada per voluntat dels diferents ajuntaments, en el seu moment fou elegida Presidenta quasi vitalícia Dolors Oms ex-alcaldessa de Blanes, avui encara continua.

Ara fa uns anys una greu crisis que va posar en perill la pròpia fundació va ésser aprofitada per la Presidenta per treure’s de sobre el gerent Josep Vall (ex-regidor socialista de l’Ajuntament de Blanes) a qui va carregar totes les culpes.

La realitat d’avui demostra que segurament va plegar qui menys culpa tenia, i pel contrari aquells que en son responsables segueixen sense assumir responsabilitats per la mala gestió. La reunió esmentada va fer créixer la tensió i que va fer augmentar la preocupació dins l’univers socialista, davant el trencament del silenci per part dels republicans, saben que una investigació independent situaria a cadascú al seu lloc.

ERC amb la seva valentia, ha desemmascarat un silenci còmplice que podia haver comportat, un greu crisi a la pròpia institució. Continuarem amb aquesta turbulenta història.

29.11.06

En menys de 7 mesos: 50000. visites.

Volem donar les gràcies a tots els que han fet possible que en menys de set mesos hàgim arribat a les 50.000 visites. Precisament avui a primera hora s’ha produït l’entrada núm. 50.000.

29 noviembre
00:10
Telefónica SA, España

El passat 18 d’octubre arribàvem a les 30.000 visites, 40 dies més tard arribem a les esperades 50.ooo visites, hem tingut 40 dies apassionants, (20.000 visites/ mitjana de 500 diàries) amb un augment important de les visites, amb record inclòs el passat 6 de novembre on vam superar les mil visites.

Amb l’afany de superar-nos, aquest recolzament ens dona forces per seguir endavant més que mai, i aprofitem aquestes ratlles per recordar que som un bloc que permet comentaris, que tenim un correu electrònic per rebre comentaris i noticies i que seguirem endavant explicant la vida política al nostre País.

Recordem que la persona que va encertar el nombre de diputats que obtindria ERC en les recents eleccions al Parlament de Catalunya ja pot gaudir del sopar en un magnífic restaurant d’Arbúcies, avui mateix li comunicarem el nom i el lloc.


Gràcies:
a les 50.000 visites

28.11.06

Nadal no perdona a ERC: És reuneix amb Casadesús per perpetrar la venjança per les municipals.


El rei de la confusió política a Girona Joaquim Nadal no en desaprofita cap, aprofitant la sessió d’investidura del la vuitena legislatura, és va reunir amb el cap de CDC a Girona per tal de parlar de les properes municipals.

Nadal no pot perdonar als republicans que aquest cop i si no hi ha sorpreses de darrera hora, ha perdut la partida gironina en el pacte de l’entesa. Els republicans principals rivals dels socialistes en els propers anys per la hegemonia dins l’esquerra gironina, surten reforçats respecte el que tenien en aquesta legislatura (avui és farà públic el govern i veurem que passa amb Nadal, i sa-palomera respecta la seriositat de la feina ben feta, (menys IC que no ha parat de filtrar) i és reserva les seves dades.)


Malgrat tot, el que és clar, és que una cosa es perdre i l’altre oblidar, i aquesta ultima, oblidar no ho ha fet el Nadal, paraula de sa-palomera. A tal fi, li va plantejar a l’home fort de CDC a Girona, un pacte no escrit que inclogués els grans ajuntaments, els consells comarcals i com no la Diputació (veritable objecte del desig socialista.)

La formula seria, que la llista més votada entre PSC i CiU a cadascun dels municipis afectats obtindria el suport de l’altre, com que la formula podria ésser perjudicial pels nacionalistes, per compensar-ho el PSC renunciaria a la Presidència de la Diputació i els hi faria un bon tracte als Consells Comarcals.

Amb aquesta estratègia, els socialistes gironins farien el mateix que és planteja ZP amb CiU a Madrid, els hi ofereix un caramel i a canvi dificulta el tripartit. El que no sabia el Nadalisme era que sa-palomera té molts amics en el territori, i els hi van escoltar bona part de la conversa.

27.11.06

Puigdemont, Crespo i Vila pendents d’esquerra.

En les darreres eleccions al Parlament de Catalunya varen sortir elegits per CiU tres nous diputats amb responsabilitats actuals o futures en els Ajuntaments, i que en bona part dependran de si tenen acords amb els republicans.

Xavier Crespo, nou diputat nacionalista i actual alcalde de Lloret, haurà de compaginar les seves tasques a l’alcaldia amb la de diputat, Crespo està interessat que és retorni a la bona sintonia amb el republicans, sap que les properes eleccions municipals per tal de garantir l’alcaldia és pot veure obligat a pactar amb ells.


Carles Puigdemont, nou diputat i actual candidat a l’alcaldia de Girona sap que la possibilitat més plausible d’entrar a governar a l’Ajuntament és el pacte amb els republicans, per tant quan abans deixi de crear mal rotllos amb ells més possibilitats tindrà de entrar a governar.


Santi Vila, diputat i candidat a l’alcaldia de Figueres, la seva esperança per entra a governar, es arribar acords amb els republicans, per tant és dels interessats a que torni a néixer el bon rotllo entre CiU i ERC.

Tres nous diputats gironins de CiU que necessiten molt ràpidament que el seu partit, enterri la mala baba contra ERC i recompongui els pont de diàleg amb el republicans d’una manera urgent, el 27 de maig és molt a prop. Tenir 3 diputats a l’atur municipal seria un mal negoci per la coalició.

26.11.06

Joan Laporta guanyador de les eleccions del 1-N.


Les dues fotografies dels candidats a la Generalitat Artur Mas i José Montilla amb el President del Barça en plena campanya electoral van aixecar una gran polseguera, rius de tinta a la premsa, articulistes, gent emprenyada i tota la diversitat de comentaris per tots els gustos.

Al final de tot qui ha guanyar les eleccions ha estat el mateix Joan Laporta, el President del Barça amb la seva juguesca ha sortit clarament guanyador, va jugar les dues cartes, va jugar segur, avui quan ja ningú parla de les fotografies, aquestes tenen més importància que mai, el President del Barcelona ha estat sens dubte el guanyador.

Si ja tenia poder, ara ja en té més que mai, Mas o Montilla tant era qui guanyes, el més important era tenir content a qualsevol dels dos i Laporta va jugar a cavall guanyador.

25.11.06

“Alex Sáez és queixa de sa-palomera.”


L’altre dia un diputat republicà a Madrid comentava que el diputat socialista Àlex Saex s’havia queixat a la direcció del grup parlamentari per les noticies aparegudes sobre les seves actuacions a sa-palomera.

És veu que en el grup parlamentari encara riuen de la queixa, primer per què no entenien el motiu de que la queixa és fes al grup parlamentari d’esquerra,(deu ésser que el post bé signat per republicà, però no tots els republicans som d’ERC) i segona per lo ridícul de la situació.

Sáez un dels homes forts del socialisme gironí, te a Madrid tot el temps del món(el PSOE decideix per ells) per poder-se dedicar a filtra noticies als seus amics del G-C, un bloc confidencial de les nostres comarques nascut per contrarestar el nostre.

És deu pensar que tots fan el mateix, és deu pensar que tots els diputats viuen tant bé com ell, des de sa-palomera li demanem calma, que pot seguir passant noticies a G-C, no som gelosos, de totes maneres si vol també ens les pot fet arribar a sa-palomera, li estarem també agraïts.

23.11.06

El retràs del TAV s’emportarà la Pagans i ens portarà la Pia.?




La noticia que publicàvem sobre el retràs de l’arribada del TAV a Girona ha generat un enorme interès, el retràs evident ens els respectius informes preceptius fan que cada cop és confirmi més que mai que l’alta velocitat fins a la frontera francesa no estarà fet a l’any 2009, tal i com és va comprometre la Ministra Álvarez.

I a l’Ajuntament de Girona saben que aquest retràs comporta desgast per la pròpia alcaldessa i tenen clar que el temps no juga al seu favor, en aquests moments el Ministeri té una prioritat que és el pas del TAV per la ciutat de Barcelona, per tant el tema de Girona, és un tema Tabú pel govern espanyol.

Si a tot això li afegim els sectors socialistes que aposten per un relleu a la capital gironina per tal d’intentar tenir més garanties per enfrontar-se als relleus produïts en els altres partits, els nervis estan instal·lats als despatxos socialistes de l’Ajuntament de Girona.

El debat segueix més obert que mai, tant en referència al pas del TAV per Girona (si per fora o per dins) com a una possible substitució de l’actual alcaldessa Anna Pagans per la Pia Bosch.

22.11.06

L’alcaldessa Pagans neguitosa pel retràs del pas del TAV per Girona.

Malgrat haver enviat al seu escuder Joan Pluna a Madrid a intentar esbrinar la situació del pas del TAV per Girona, el neguit i els nervis segueixen estant presents a l’alcaldia gironina.

La veritat és ben diferent, a dins el Ministeri estan acollonits davant el problema i la dificultat que planteja el pas per la ciutat de Girona, encara maleeixen el dia que el PP va tenir la genial idea de llençar la proposta de soterrar el TAV sense ni tant sols haver-se encomanat a ningú, tant sols pel fet de llençar una proclama merament electoral.

En aquest moments el cost de soterrar el TAC, el tren convencional i la corresponent estació és calcula en més de 2.000 milions d’euros, però el que el fa més preocupant pels tècnics son les dificultats tècniques del terreny a Girona, ho van advertir ja fa temps els experts i el cost real podria arribar a ésser un pou sense fons.

El problema que tenen la gent del Ministeri és la proximitat de les eleccions municipals que els hi dona molt poc marge d’actuació, i aquesta és a la vegada la gran por que tenen a l’alcaldia de Girona, la Pagans i el seu equip, que Madrid replantegí la situació.

Pel propi Ministeri, qualsevol altre opció seria millor, i d’opcions ni han, que a més amb una explicació raonable serien molt més entenedores, tot gironí sap i sofreix les dificultats per arribar al centre de Girona, si ens imaginem un cop feta l’estació al centre, el que comporta l’arribada del TAV i el tren convencional pot convertir Girona en un caos total.

Potenciar una estació real a l’aeroport de Girona, retirar el viaducte actual del tren, i establir una xarxa de tramvia o transport modern a tota l’àrea urbana de Girona que pogués connectar a la futura xarxa de les Gavarres seria un opció millor i molt més racional. Les inversions han de ser fetes pensant amb el territori i no per salvar una alcaldia socialista.

21.11.06

El Periódico plagia a Sa-palomera: “On era ahir Wally?”


Amb aquesta informació El Periódico titula la visita del President del Govern Rodríguez Zapatero a Barcelona amb motiu de la sessió 300 de Tribuna Barcelona, en referència a que hi eren tots o quasi tots, el mateix diari trobava a faltar les dues darreres víctimes del President del Govern, l’encara President de la Generalitat Pasqual Maragall i el cap de CiU Artur Mas.

On era Wally? Encapçalava la noticia sobre el desconcert de CiU desprès de les eleccions del Parlament de Catalunya el dia 8 de novembre a Sa-Palomera, i fèiem referència a que tant en Mas com en Duran buscaven al President Zapatero per tal de que els permetés governar a Catalunya, però no el van trobar.

És veu que aquests dies el preguntar per Wally és una costum, en política quan busques algú i no el trobes, comença a corre, a veure si arribes a temps, ni Mas, ni Duran, ni Pasqual Maragall, ni altres el van trobar, però no van corre el suficient.

Encara busquen a Wally?

20.11.06

“Ciutadans/nos:” (1) Antoni Puigverd,

Antoni Puigvert i Romaguera (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà 1954) és un escriptor i poeta que signa els seus llibres i articles com a Antoni Puigverd. També el podem considerar un periodista d'opinió, per col·laborar habitualment a la premsa (Presència (El Punt), Diari de Barcelona, Revista de Girona, El País, Jano, El 9, Avui, El Periòdic d'Andorra, Serra d'Or), ràdio (tertulià del Matí de Catalunya Ràdio i COM Ràdio), i televisió (BTV, TV3). Llicenciat en filologia hispànica, també ha exercit com a professor de literatura. (Wiquipèdia)

Analista influent de la realitat política, els seus comentaris i anàlisis són escoltats per tots aquells que no volen que Catalunya avanci, que no volen que el nostre país és plantegi anar més enllà nacionalment, aquest diumenge publicava un article a La Vanguardia analitzant el programa de govern de l’Entesa (prèviament filtrat).

Entre altres perles afirmava “Los capitulos lingüisticos y políticos provocarán conflictos en Catalunya i España” i seguia “Con el PSC abrazado a ERC, la polémica de las lenguas puede explotar o nadar en la ambigüedad.”

El que el preocupava de tot el programa, del que ell anomena tripartit, era el tema identitari i lingüístic, a tot un intel·lectual de les comarques gironines el preocupa el nou tripartit, i sobre tot el preocupa que Catalunya avanci.

Els seus comentaris ratllen l’insult, només és poden entendre des del punt de vista de servei a l’amo, sent l’amo aquell que li paga molt bé per escriure o comentar quatre ratlles mal contades.

Catalunya no necessita derrotistes i persones derrotades abans de començar, prou de criminalitzar la defensa del país, la seva gent, la seva cultura i la seva llengua. Anàlisis com els de Puigverd o altres semblants son anàlisis de la derrota i la humiliació i hem nego acceptar la derrota com a poble. Prou de botiflers.

Des de sa palomera l’encoratgem a l’Antoni Puigverd a que s’aturi, reflexioni i escolti la veu d’un poble que vol ser lliure, i que vol tenir dret a decidir. No volem anàlisis derrotistes, volem guanyar, ja ens toca, malgrat en “Puigverd”

El PSC vol manar fins i tot quan està a l’oposició.


Amb la presencia del Conseller de Cultura en funcions i l’alcalde de Maçanet de la Selva Antoni Trincheria ha tingut lloc la inauguració de la sala polivalent “la societat” edifici emblemàtic construït al 1915 i que l’Ajuntament ha rehabilitat.

El més sorprenent de tot i que demostra les ganes d’acaparar el poder que tenen els socialistes s’ha produït en els discursos. En primer ha pres la paraula en nom de la Diputació de Girona Pilar Mundet (alcaldessa de Tossa x PSC i diputada a l’oposició) que ha realitzat un discurs sobre la història del local i la relació amb Maçanet.

Diem que és sorprenent per què Pilar Mundet està a l’oposició a la Diputació de Girona i des de sa-palomera no recordem que en les inauguracions prengui la paraula representant a una institució publica un membre de l’oposició.

La jugada perpetrada pel Director dels Serveis territorials de Cultura i Secretari d’organització del PSC Gironí ha consistir en aprofitar l’absència de representants del govern de la Diputació de Girona per tal de col·locar a un membre del PSC, en aquest cas, la peculiar Alcaldessa de Tossa Pilar Mundet.

Segons fonts consultades per sa-palomera, Cultura de la Generalitat ha jugat al gat i la rata per tal de confondre a la Diputació sobre la vinguda o no del Conseller de Cultura en funcions Ferran Mascarell.

Tot plegat deu ésser degut a la mala llet del PSC pel fet de deixar cultura en mans republicanes i que els hi queden pocs dies en les seves poltrones, han volgut convertir la inauguració de la sala polivalent de Maçanet en una prova de força i han acabat en el major dels ridículs.

sa-palomera@hotmail.com

18.11.06

La xenofòbia arriba a Blanes per les municipals, militants disgustats de PSC i CiU presenten el PDB (Anglada més Ribera).

Segons publica el confidencial de recent creació “diari de blanes” ahir és va presentar al “Centre Catòlic de Blanes” el Partit Democràtic de Blanes (PDB)” que te per objectiu presentar-se a les properes eleccions municipals amb un programa on es vol criminalitzar la immigració.

Entre els seus promotors Anselmo Ramos (germà de l’ex-alcalde de CiU Ramon Ramos) militats i simpatitzants socialistes i de la coalició nacionalista CiU, i altres amargants de la vida.

En un acte d’estètica d’extrema dreta unes vuitanta persones van omplir la sala del Centre Catòlic de Blanes, amb crides en contra de la immigració i a favor de la xenofòbia, segons diari de blanes un dels motius del naixement d’aquest nou partit podria estar en el desencís que ha provocat la manca d’il·lusió dels dos grans partits PSC i CiU.

Des de la pagina blanenca se encoratja als convergents a que espavilin i facin el possible per tal de convertir en residual l’extrema dreta, el mateix diari de blanes es posa a disposició dels dos partits per lluitar contra l’extrema dreta local.

17.11.06

“Cas Hipercor:” l’alcaldessa i el magistrat és tapant les vergonyes.

Martín Pallín magistrat del suprem apareix per Girona i en el marc d’una conferencia la deixa anar, “l’ampliació de l’Hipercor hauria d’ésser investigada per la fiscalia.”

La premsa s’han fa ressò, els comentaris van plens, a Can PSC tremolen, a Can IC encara més. Però vist i no vist, l’endemà sorpresa, roda de premsa conjunta entre l’alcaldessa Pagans i el Magistrat en la que aquest últim és retracta del que ha dit el dia abans.

Què ha passat? Qui l’ha trucat? Diuen que Martín Pallín és el candidat del PSOE a un important càrrec a justícia. Quina casualitat.

Un cop més la Pagans veient-se acorralada torna trucar el seu benefactor Nadal i li suplica ajuda per sortir de l’atzucac, Nadal no solament parla amb el “Corte Ingles” si no també amb el Ministre d’Interior Rubalcaba per tal d’evitar el debat d’aquest escàndol.

En un país normal, la justícia actuaria d’ofici, masses punts foscos en una ampliació de molts milions d’euros. Molts interessos en joc, moltes trucades que ha comportat un canvi de posició d’un magistrat, sense tenir arguments per aquest canvi.

Qui va trucar al Magistrat? Quin és el motiu del canvi de criteri en menys de 24 hores? Quin és el motiu de que diferents entitats dels sectors econòmics de la ciutat, crítics amb l’ampliació, ara no s’atreveixin a presentar recursos.?

16.11.06

Girona ocupada i plena d’espanyols fins a dalt, que només saben mentir.


1.-Mentida: Ni Espanya, ni França tenen dret a decidir sobre els nostres territoris, es fals que la línia d’alta tensió sigui necessària per garantir el subministrament d’energia a les nostres comarques. Quan ara la Camera de Comerç de Girona demana la línia d’alta tensió cal preguntar-se on eren quan Fecsa-Endesa en lloc d’invertir a Catalunya invertia i especulava a l’Amèrica Llatina? Els talls d’energia són fruit de la deixadesa d’una empresa inicialment catalana que va ésser espanyolitzada per la força d’un Estat que no ens estima.

2.- Mentida: Vergonya feia avui Girona, plena fins dalt de policia, de secreta, de talls, de persecució per anar amb el cabell llarg, o vestit de qualsevol manera, tot plegat per set hores de reunió entre els dos presidents que ens ocupen la nostra nació, i l’Alcaldessa tota contenta per que l’han convidada a dinar, plat calent servit pel Celler de Can Roca, per cert tot pagat amb els diners robats als catalans i catalanes.

3.- Mentida: El TAV no estarà acabat l’any 2009, tal i com es va comprometre la Ministra de Foment, “La Magdalena”, avui mateix Rodríguez Zapatero és nega a contestar la pregunta i dona llargues, confirma el que va dir el portaveu republicà a la Comissió de Foment de Madrid, el diputat Pep Andreu, és impossible arribar a la frontera francesa en la data compromesa. Però el més greu és l’acord signat en època del PP amb l’empresa de Florentino Pérez per la que l’empresa cobra peatge, passin trens o no, acord que el PSOE podia impugnar i que no va fer en el seu moment.

15.11.06

Girona, ciutat encerclada e immortal.


Demà Girona serà una capital ocupada per tal de garantir la seguretat de la cimera Hispano – Francesa (és a dir els dos països que ens ocupen) Ens ocupen i a més prendran decisions sobre el nostre territori sense que la Generalitat de Catalunya pugui opinar.

Diuen que seran ells, els espanyols i els francesos que decidiran sobre la la línia de molt alta tensió (MAT) decidiran uns que ni tant sols coneixen el territori, que no han passejat per les comarques i municipis afectats, i decidiran per què és veu que ara toca que sobre el nostre territori decideixen els altres, els ocupes.

On són el eco-pijos?, On era el Sr. Boada? Sempre a les fotos de les manifestacions anti-MAT i ara desaparegut, i per cert les direccions del PSC i CiU gironins passen dels seus regidors i alcaldes que van anar a la manifestació contra la MAT?

No tenen dret a decidir sobre el nostre territori uns que no el coneixen i que van per la vida de ocupes, la lluita contra la MAT a més ha representat l’aposta més clara per unir catalans del sud i del nord i això també preocupa als ocupes. No en tingueu dubte.

I per cert, tots aquests que diuen que la MAT es necessària per garantir electricitat a les comarques gironines menteixen, no és veritat, existeix l’alternativa, la MAT és una autopista per fomentar el negoci i els guanys d’uns pocs. És un transvasament d’energia, com el transvasament de l’Ebre.

És contradictori dir no al transvasament de l’Ebre i dir si al transvasament d’energia, l’aigua és vida i l’especulació de l’energia es carregar-se el territori.

PSC i CiU practiquen la hipocresia, per motius electorals és van apuntar a la lluita contra el transvasament de l’Ebre i com que encara no veuen pèrdues electorals de moment amb la MAT, no és mullen, molta cara tenen.


sa-palomera@hotmail.com

13.11.06

La hipocresia de CiU i el PSC davant la MAT.


Ahir va tenir lloc la manifestació contra la MAT que va aplegar a Girona més de 4.000 persones, amb la participació d’entitats, ajuntaments, i partits polítics de tots dos costats dels Pirineus.

Avui una part de la premsa destacava que càrrecs electes d’IC i ERC van participar a la manifestació i que podia significar la primera discrepància del nou govern de l’Entesa.

Però el que no explicant els mitjans de comunicació és que a la manifestació hi van participar càrrecs electes de dos partits que diuen sí a la MAT, CiU i PSC (el de Montilla) que van deixar clar, la seva discrepància vers la MAT.

Narcís Casassa (PSC) alcalde de Sant Julià de Ramis i tècnic de cultura de l’Ajuntament de Girona i Paulí Fernàndez i Díaz (CiU) alcalde de Vilafant encapçalaven la manifestació feta ahir a Girona. Qui són els incoherents? ERC e IC o PSC i CiU que és neguen a escoltar el territori.

Però encara hi ha més incongruències, fins que va ésser elegida diputada al Parlament el 1 de novembre Dolors Rovirola (alcaldessa de Vilademuls x CiU) era una constant de les manifestacions contra la MAT, ahir com Joan Boada estaven desapareguts, qui són els incoherents?

CiU i el PSC tenen el problema, no escolten al territori i creen el problema amb el territori, des de sa-palomera encoratgem als càrrecs electes d’aquests dos partits a seguir manifestant-se contra la MAT.
No volem Wallys de la política.



No a la MAT: On era Wally Boada?



Avui ha tingut lloc a Girona una nova manifestació contra la Línia de Molt Alta Tensió (MAT). Mes de 4000 persones han volgut recordar davant la cimera hispano-francesa que el nostre país diu no a la MAT.

Representants d’Ajuntaments de tots dos costats dels Pirineus, entitats socials, i ciutadans en general han sortit al carrer en un ambient festiu però a l’hora reivindicatiu.

Representants del nou govern de l’Entesa hi eren presents, principalment d’ERC i d’IC, en el cas d’aquest últim per sorpresa de molts, hi hem trobat a faltar el Joan Boada, diputat electe per Girona, acostumat sempre a tenir xerrameca, l’anomenen boca mullada i avui l’eco-pijo per més inri s’ha amagat.

Joan Boada gran inquisidor del govern convergent, molt de cridar quan era a l’oposició i ara desapareix a la primera de canvi, a “Can IC” l’estaven buscant aquest matí.

On era Wally Joan Boada?

12.11.06

Marina Geli planta cara a Nadal per mantenir la Conselleria.


L’arribada de Montilla a la Presidència de la Generalitat ha comportat greus problemes a Quim Nadal per tal de mantenir el seu poder. Mantenir tres consellers gironins del PSC entre set és impossible i per tant el cap del Nadalisme va comunicar a l’actual Consellera de Sanitat Marina Geli que no continuaria.

La sorpresa va saltar a la seu gironina del PSC quan la Marina (molt ella) li va plantar cara i és va negar acceptar la decisió. Els crits a can PSC van provocar un esglai als treballadors de la seu, i encara més quan van poder escoltar que si sobraven consellers socialistes qui havia de plegar era el Quim Nadal, ja portava masses anys, i era un tap per la renovació del partit a les comarques gironines, li va etzibar una contundent Marina Geli.

Sa-palomera estarà atent al que pugui passar en els propers dies, veurem si Marina Geli, passa a fer companyia a la casi ex-consellera Montserrat Tura(veure les seves imatges avui al Consell Nacional del PSC era tot un poema) o guanyarà la batalla contra el tot poderós capo socialista.

10.11.06

El Nadalisme torna a maquinar per tenir el màxim poder a Girona.


Nadal que no és l’home de plena confiança de Montilla ha vist com ha perdut quota de poder en el futur govern, ha començat la batalla per controlar la seva demarcació.

En primer terme ha batallat per tal de mantenir el nombre de consellers gironins, sembla que ho ha aconseguit amb el Conseller Del Pozo a Educació, ell mateix a PTOP, i li resta pendent la situació de Marina Geli a Sanitat.

Nadal com a polític veterà i que li agrada controlar tot el que passa a Girona ha començat a moure els fils per tal que el PSC tingui la Delegació de la Generalitat a Girona, és a dir que Pia Bosch, Pepa Celaya o qualsevol altre militant socialista eviti que pugui caure en mans republicanes.

Sap que els republicans són un problema pels socialistes a les comarques de Girona a tants pocs mesos de les eleccions municipals, vol evitar a tota costa un reforçament d’ERC i sobretot evitar a tota costa en el pitjor dels casos, que si ha d’ésser un republicà, sigui algú controlable o molt ben vist per ell.

El delegat del Govern de la Generalitat és una peça clau del govern, coordina tota la tasca dels diferents delegacions i manté el contacte directa amb el Govern, a l’anterior govern ja va provocar tensions i finalment va caure del costat socialista, tothom sap les actituds de control desmesurat que Pia Bosch exercia sobre les conselleries d’ERC e IC, el que li permetia passar l’informe pertinent al seu superior Quim Nadal.

La segona part dels partit entre socialistes i republicans ha començat a Girona, veurem si finalment el PSC tornarà a guanyar o serà ERC qui és sortirà amb la seva. La resposta ben aviat.

Mas i Duran a partir peres. Duran vol tocar cuixa a Madrid.

La crisis oberta a CiU pel resultat de les eleccions comença a passar factura, no tot són flors i violes i la prova la tenim amb el canvi d’actitud que en poques hores ha tingut el líder d’Unió Duran i Lleida. De no voler saber res dels pressupostos Duran ha passat a negociar esmenes dels pressupostos i a voler seguir decidint a Madrid.

Això ha provocat desconcert al grup parlamentari català a Madrid, branca convergència, Vilajoana, Jane, Campuzano i la resta estan desconcertats i ja han demanat a Mas instruccions per no perdre la iniciativa en el grup parlamentari.

La crisis oberta a la coalició és més greu que mai, degut en part a que bona part de la classe dirigent nacionalista s’havia repartit ja bona part dels càrrecs, diputats que aspiraven a ésser Consellers, Alcaldes o regidors directors generals o delegats del govern, ex-càrrecs convergents presidents de Consells d’Administració, la bogeria pel poder havia començat i s’han quedat amb un pam de nas.

La desesperació els ha està portant al desastre, la ràbia se’ls està emportant per endavant, i la manca de tocar cuixa a la divisió, s’ho van jugar tot a una carta i ZP els ha traït.


Respostes: sa-palomera@hotmail.com

8.11.06

Duran busca a Wally, i encara no l’ha trobat.



El líder d’Unió Duran i Lleida, ha demanat que parli Zapatero, el desconcert a les files de la coalició és evident, les cares dels dirigents de la coalició mostren la mala maror, encara no entenen com els ha traït “Wally Zapatero.”

També Duran és pregunta que va pactar Artur Mas a la Moncloa amb Zapatero, aquelles hores que Mas va passar dels líders demòcrata cristians, tal i com explica en el seu llibre, el portaveu de temes econòmics de la coalició Sánchez Llibre.

Duran i Lleida a més és dels més perjudicats amb la situació creada, ell que era un dels grans partidaris de la sociovergència veu com ara s’allunya la possibilitat de poder ser Ministre a Madrid.

La reaccions dels membres de CiU comença a ratllar el ridícul, des de exigir al PSOE que cap membre del PSC estigui present en les negociacions a Madrid, fins a organitzar trucades, cartes al director, manifestacions i altres actituds barroeres.

Duran: “On està Wally Zapatero?”

6.11.06

Saura (IC) renuncia a una tercera Conselleria per evitar que sigui per Miralles (EUiA).



Les relacions entre els eco-socialistes(IC) i els eco-comunistes(EUiA) estan tibades, degut al lleig que els hi ha fet el tot poderós i futur Conseller de Relacions Institucionals i d’Interior Joan Saura.


Saura volia una vice-presidència a l’estil Carod, que li va ésser negada, a canvi se li va oferir una tercera Conselleria que molt ràpidament va rebutjar davant la sorpresa de la resta de negociadors de la seva coalició i la resta de partits.


El motiu era clar, si en tenien tres, aquesta tercera Conselleria aniria per EUiA, en el darrer moment Jordi Miralles és va quedar sense l’anhelada conselleria pels eco-comunistes(EUiA).


sa-palomera@hotmail.com

CiU volia deixar fora del govern de Catalunya a ERC.

Les veus de la bona gent de CiU comencen a sortir a la llum publica, i comencen a criticar als yuppis que han dominat l’entorn de Mas, que l’han portat a trencar ponts de diàleg amb els republicans.

Li retreuen a Mas i Duran l’obsessió cap als republicans que ha comportat la manca de ponts oberts amb Carod i Puigcercòs, no entenen a més com és possible que sabent que Zapatero no apostava o no es mullava per la sociovergència, no optaven com a primera opció, l’acord amb els republicans.

Qui és queixa son els perdedors, i per tant per sortir del desastre, cal que la bona gent de CiU faci autocràtica, com molt bé va dir Carod-Rovira, ni CiU, ni el PSC, ni IC volen superar el marc de l’Estatut, a partir d'aquí tot era obert.

Cal preguntar-se que pretenia Duran i Lleida quan encara el mateix dissabte deia que volia primer un pacte amb el PSC? Que volia un ministeri? Han estat traïts per Zapatero? Preguntes que avui Duran i Lleida és incapaç de contestar.

Sa-palomera segueix amb el debat obert i demanem als nostres lectors que segueixin escrivint les seves opinions, amb el diàleg avançarem, amb l’insult no, sa-palomera vol ésser un punt de debat de les idees, ERC és pot equivocar, però CiU alguna cosa no ha fet bé.

sa-palomera@hotmail.com

5.11.06

Madí i Duran artífexs del nou tripartit.


20,15 h. Montilla i Carod arriben a un acord per formar govern. Montilla President i Carod Vice-president o Conseller primer. ERC obtindria cinc conselleries més, amb Puigcercòs al Govern.

La obsessió de Madí i Duran per esquerra, li ha jugat una mala passada al candidat nacionalista Artur Mas. En primer lloc, l’atac durant la campanya als republicans ha produït un efecte contrari al previst i en segon lloc, CiU no ha aconseguit l’augment esperat i ha servit per trencar els ponts entre els partidaris de l’anomenat pacte nacional (CiU-ERC).

La nit electoral per CiU no va ser una nit de joia. Aquella mateixa nit van sorgir les primeres veus discordants. En l’ull de l’huracà, el cap de campanya David Madí, la seva jugada de tot o rés no havia donat els fruits esperats i alguns ja van manifestar el pessimisme davant les futures converses per formar govern.

L’altre clau que ha facilitat als republicans reeditar el tripartit ha estat l’actitud del líder d’Unió que no perdona a Mas la seva actitud en la fotografia de l’Estatut. En aquesta línia el mateix Duran va manifestar que la primera opció per formar govern era amb el PSC i que els republicans eren una segona opció, és a dir, un plat de segona taula. Era sens dubte un altre rebuig cap als republicans.

Zapatero ha traït a Mas? Mas i Zapatero no van pactar evitar el tripartit? Si no hi havia pacte, per què CiU no va parlar primer amb els republicans? Per què si no hi havia pacte, CiU va prioritzar l’atac contra els republicans? ERC haurà après dels incompliments habituals del socialistes? Sa-palomera ofereix les seves pàgines a les opinions dels seus lectors.

4.11.06

La Pia i la Pepa, somien amb que el PSC toqui cuixa.

La Pia Bosch ja va tenir el disgust de la campanya, quan es va presentar a les llistes del Parlament de Catalunya i ningú li va dir que tenia que dimitir de delegada del Govern, avui encara no ho ha superat, ara ja només li mancaria no tocar govern.

La Pepa, delegada en funcions de Benestar i Família a Girona i regidora a Blanes, també està pendent del que pugui passar, va en el lloc setè de la llista i si toquen govern, amb una mica de sort la llista pot córrer i entrar com a diputada al Parlament, i axis superaria les expectatives del seu company Joaquim Valls que anava a les passades en el mateix lloc i és va quedar a les portes.

Dos veritables somnis, quasi prohibitius, que recorren aquest dies la seu socialista, fins i tot aquest dies tracten de meravella als republicans, saben que son part de la clau i no cal parlar malament d’ells, llàstima que ho fan quan ja se li ha vist el llautó al PSC. Com deia Francesc Pujols en versió republicana, ”els d’esquerra aquests dies ho tenen tot pagat a la seu socialista.”