En menys de 7 mesos: 50000. visites.

Volem donar les gràcies a tots els que han fet possible que en menys de set mesos hàgim arribat a les 50.000 visites. Precisament avui a primera hora s’ha produït l’entrada núm. 50.000.

29 noviembre
00:10
Telefónica SA, España

El passat 18 d’octubre arribàvem a les 30.000 visites, 40 dies més tard arribem a les esperades 50.ooo visites, hem tingut 40 dies apassionants, (20.000 visites/ mitjana de 500 diàries) amb un augment important de les visites, amb record inclòs el passat 6 de novembre on vam superar les mil visites.

Amb l’afany de superar-nos, aquest recolzament ens dona forces per seguir endavant més que mai, i aprofitem aquestes ratlles per recordar que som un bloc que permet comentaris, que tenim un correu electrònic per rebre comentaris i noticies i que seguirem endavant explicant la vida política al nostre País.

Recordem que la persona que va encertar el nombre de diputats que obtindria ERC en les recents eleccions al Parlament de Catalunya ja pot gaudir del sopar en un magnífic restaurant d’Arbúcies, avui mateix li comunicarem el nom i el lloc.


Gràcies:
a les 50.000 visites

Nadal no perdona a ERC: És reuneix amb Casadesús per perpetrar la venjança per les municipals.

El rei de la confusió política a Girona Joaquim Nadal no en desaprofita cap, aprofitant la sessió d’investidura del la vuitena legislatura, és va reunir amb el cap de CDC a Girona per tal de parlar de les properes municipals.

Nadal no pot perdonar als republicans que aquest cop i si no hi ha sorpreses de darrera hora, ha perdut la partida gironina en el pacte de l’entesa. Els republicans principals rivals dels socialistes en els propers anys per la hegemonia dins l’esquerra gironina, surten reforçats respecte el que tenien en aquesta legislatura (avui és farà públic el govern i veurem que passa amb Nadal, i sa-palomera respecta la seriositat de la feina ben feta, (menys IC que no ha parat de filtrar) i és reserva les seves dades.)


Malgrat tot, el que és clar, és que una cosa es perdre i l’altre oblidar, i aquesta ultima, oblidar no ho ha fet el Nadal, paraula de sa-palomera. A tal fi, li va plantejar a l’home fort de CDC a Girona, un pacte no escrit que inclogués els grans ajuntaments, els consells comarcals i com no la Diputació (veritable objecte del desig socialista.)

La formula seria, que la llista més votada entre PSC i CiU a cadascun dels municipis afectats obtindria el suport de l’altre, com que la formula podria ésser perjudicial pels nacionalistes, per compensar-ho el PSC renunciaria a la Presidència de la Diputació i els hi faria un bon tracte als Consells Comarcals.

Amb aquesta estratègia, els socialistes gironins farien el mateix que és planteja ZP amb CiU a Madrid, els hi ofereix un caramel i a canvi dificulta el tripartit. El que no sabia el Nadalisme era que sa-palomera té molts amics en el territori, i els hi van escoltar bona part de la conversa.

Puigdemont, Crespo i Vila pendents d’esquerra.

En les darreres eleccions al Parlament de Catalunya varen sortir elegits per CiU tres nous diputats amb responsabilitats actuals o futures en els Ajuntaments, i que en bona part dependran de si tenen acords amb els republicans.

Xavier Crespo, nou diputat nacionalista i actual alcalde de Lloret, haurà de compaginar les seves tasques a l’alcaldia amb la de diputat, Crespo està interessat que és retorni a la bona sintonia amb el republicans, sap que les properes eleccions municipals per tal de garantir l’alcaldia és pot veure obligat a pactar amb ells.


Carles Puigdemont, nou diputat i actual candidat a l’alcaldia de Girona sap que la possibilitat més plausible d’entrar a governar a l’Ajuntament és el pacte amb els republicans, per tant quan abans deixi de crear mal rotllos amb ells més possibilitats tindrà de entrar a governar.


Santi Vila, diputat i candidat a l’alcaldia de Figueres, la seva esperança per entra a governar, es arribar acords amb els republicans, per tant és dels interessats a que torni a néixer el bon rotllo entre CiU i ERC.

Tres nous diputats gironins de CiU que necessiten molt ràpidament que el seu partit, enterri la mala baba contra ERC i recompongui els pont de diàleg amb el republicans d’una manera urgent, el 27 de maig és molt a prop. Tenir 3 diputats a l’atur municipal seria un mal negoci per la coalició.

Joan Laporta guanyador de les eleccions del 1-N.

Les dues fotografies dels candidats a la Generalitat Artur Mas i José Montilla amb el President del Barça en plena campanya electoral van aixecar una gran polseguera, rius de tinta a la premsa, articulistes, gent emprenyada i tota la diversitat de comentaris per tots els gustos.

Al final de tot qui ha guanyar les eleccions ha estat el mateix Joan Laporta, el President del Barça amb la seva juguesca ha sortit clarament guanyador, va jugar les dues cartes, va jugar segur, avui quan ja ningú parla de les fotografies, aquestes tenen més importància que mai, el President del Barcelona ha estat sens dubte el guanyador.

Si ja tenia poder, ara ja en té més que mai, Mas o Montilla tant era qui guanyes, el més important era tenir content a qualsevol dels dos i Laporta va jugar a cavall guanyador.

“Alex Sáez és queixa de sa-palomera.”

L’altre dia un diputat republicà a Madrid comentava que el diputat socialista Àlex Saex s’havia queixat a la direcció del grup parlamentari per les noticies aparegudes sobre les seves actuacions a sa-palomera.

És veu que en el grup parlamentari encara riuen de la queixa, primer per què no entenien el motiu de que la queixa és fes al grup parlamentari d’esquerra,(deu ésser que el post bé signat per republicà, però no tots els republicans som d’ERC) i segona per lo ridícul de la situació.

Sáez un dels homes forts del socialisme gironí, te a Madrid tot el temps del món(el PSOE decideix per ells) per poder-se dedicar a filtra noticies als seus amics del G-C, un bloc confidencial de les nostres comarques nascut per contrarestar el nostre.

És deu pensar que tots fan el mateix, és deu pensar que tots els diputats viuen tant bé com ell, des de sa-palomera li demanem calma, que pot seguir passant noticies a G-C, no som gelosos, de totes maneres si vol també ens les pot fet arribar a sa-palomera, li estarem també agraïts.

El retràs del TAV s’emportarà la Pagans i ens portarà la Pia.?

La noticia que publicàvem sobre el retràs de l’arribada del TAV a Girona ha generat un enorme interès, el retràs evident ens els respectius informes preceptius fan que cada cop és confirmi més que mai que l’alta velocitat fins a la frontera francesa no estarà fet a l’any 2009, tal i com és va comprometre la Ministra Álvarez.

I a l’Ajuntament de Girona saben que aquest retràs comporta desgast per la pròpia alcaldessa i tenen clar que el temps no juga al seu favor, en aquests moments el Ministeri té una prioritat que és el pas del TAV per la ciutat de Barcelona, per tant el tema de Girona, és un tema Tabú pel govern espanyol.

Si a tot això li afegim els sectors socialistes que aposten per un relleu a la capital gironina per tal d’intentar tenir més garanties per enfrontar-se als relleus produïts en els altres partits, els nervis estan instal·lats als despatxos socialistes de l’Ajuntament de Girona.

El debat segueix més obert que mai, tant en referència al pas del TAV per Girona (si per fora o per dins) com a una possible substitució de l’actual alcaldessa Anna Pagans per la Pia Bosch.

L’alcaldessa Pagans neguitosa pel retràs del pas del TAV per Girona.

Malgrat haver enviat al seu escuder Joan Pluna a Madrid a intentar esbrinar la situació del pas del TAV per Girona, el neguit i els nervis segueixen estant presents a l’alcaldia gironina.

La veritat és ben diferent, a dins el Ministeri estan acollonits davant el problema i la dificultat que planteja el pas per la ciutat de Girona, encara maleeixen el dia que el PP va tenir la genial idea de llençar la proposta de soterrar el TAV sense ni tant sols haver-se encomanat a ningú, tant sols pel fet de llençar una proclama merament electoral.

En aquest moments el cost de soterrar el TAC, el tren convencional i la corresponent estació és calcula en més de 2.000 milions d’euros, però el que el fa més preocupant pels tècnics son les dificultats tècniques del terreny a Girona, ho van advertir ja fa temps els experts i el cost real podria arribar a ésser un pou sense fons.

El problema que tenen la gent del Ministeri és la proximitat de les eleccions municipals que els hi dona molt poc marge d’actuació, i aquesta és a la vegada la gran por que tenen a l’alcaldia de Girona, la Pagans i el seu equip, que Madrid replantegí la situació.

Pel propi Ministeri, qualsevol altre opció seria millor, i d’opcions ni han, que a més amb una explicació raonable serien molt més entenedores, tot gironí sap i sofreix les dificultats per arribar al centre de Girona, si ens imaginem un cop feta l’estació al centre, el que comporta l’arribada del TAV i el tren convencional pot convertir Girona en un caos total.

Potenciar una estació real a l’aeroport de Girona, retirar el viaducte actual del tren, i establir una xarxa de tramvia o transport modern a tota l’àrea urbana de Girona que pogués connectar a la futura xarxa de les Gavarres seria un opció millor i molt més racional. Les inversions han de ser fetes pensant amb el territori i no per salvar una alcaldia socialista.

El Periódico plagia a Sa-palomera: “On era ahir Wally?”

Amb aquesta informació El Periódico titula la visita del President del Govern Rodríguez Zapatero a Barcelona amb motiu de la sessió 300 de Tribuna Barcelona, en referència a que hi eren tots o quasi tots, el mateix diari trobava a faltar les dues darreres víctimes del President del Govern, l’encara President de la Generalitat Pasqual Maragall i el cap de CiU Artur Mas.

On era Wally? Encapçalava la noticia sobre el desconcert de CiU desprès de les eleccions del Parlament de Catalunya el dia 8 de novembre a Sa-Palomera, i fèiem referència a que tant en Mas com en Duran buscaven al President Zapatero per tal de que els permetés governar a Catalunya, però no el van trobar.

És veu que aquests dies el preguntar per Wally és una costum, en política quan busques algú i no el trobes, comença a corre, a veure si arribes a temps, ni Mas, ni Duran, ni Pasqual Maragall, ni altres el van trobar, però no van corre el suficient.

Encara busquen a Wally?

“Ciutadans/nos:” (1) Antoni Puigverd,

Antoni Puigvert i Romaguera (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà 1954) és un escriptor i poeta que signa els seus llibres i articles com a Antoni Puigverd. També el podem considerar un periodista d'opinió, per col·laborar habitualment a la premsa (Presència (El Punt), Diari de Barcelona, Revista de Girona, El País, Jano, El 9, Avui, El Periòdic d'Andorra, Serra d'Or), ràdio (tertulià del Matí de Catalunya Ràdio i COM Ràdio), i televisió (BTV, TV3). Llicenciat en filologia hispànica, també ha exercit com a professor de literatura. (Wiquipèdia)

Analista influent de la realitat política, els seus comentaris i anàlisis són escoltats per tots aquells que no volen que Catalunya avanci, que no volen que el nostre país és plantegi anar més enllà nacionalment, aquest diumenge publicava un article a La Vanguardia analitzant el programa de govern de l’Entesa (prèviament filtrat).

Entre altres perles afirmava “Los capitulos lingüisticos y políticos provocarán conflictos en Catalunya i España” i seguia “Con el PSC abrazado a ERC, la polémica de las lenguas puede explotar o nadar en la ambigüedad.”

El que el preocupava de tot el programa, del que ell anomena tripartit, era el tema identitari i lingüístic, a tot un intel·lectual de les comarques gironines el preocupa el nou tripartit, i sobre tot el preocupa que Catalunya avanci.

Els seus comentaris ratllen l’insult, només és poden entendre des del punt de vista de servei a l’amo, sent l’amo aquell que li paga molt bé per escriure o comentar quatre ratlles mal contades.

Catalunya no necessita derrotistes i persones derrotades abans de començar, prou de criminalitzar la defensa del país, la seva gent, la seva cultura i la seva llengua. Anàlisis com els de Puigverd o altres semblants son anàlisis de la derrota i la humiliació i hem nego acceptar la derrota com a poble. Prou de botiflers.

Des de sa palomera l’encoratgem a l’Antoni Puigverd a que s’aturi, reflexioni i escolti la veu d’un poble que vol ser lliure, i que vol tenir dret a decidir. No volem anàlisis derrotistes, volem guanyar, ja ens toca, malgrat en “Puigverd”

El PSC vol manar fins i tot quan està a l’oposició.

Amb la presencia del Conseller de Cultura en funcions i l’alcalde de Maçanet de la Selva Antoni Trincheria ha tingut lloc la inauguració de la sala polivalent “la societat” edifici emblemàtic construït al 1915 i que l’Ajuntament ha rehabilitat.

El més sorprenent de tot i que demostra les ganes d’acaparar el poder que tenen els socialistes s’ha produït en els discursos. En primer ha pres la paraula en nom de la Diputació de Girona Pilar Mundet (alcaldessa de Tossa x PSC i diputada a l’oposició) que ha realitzat un discurs sobre la història del local i la relació amb Maçanet.

Diem que és sorprenent per què Pilar Mundet està a l’oposició a la Diputació de Girona i des de sa-palomera no recordem que en les inauguracions prengui la paraula representant a una institució publica un membre de l’oposició.

La jugada perpetrada pel Director dels Serveis territorials de Cultura i Secretari d’organització del PSC Gironí ha consistir en aprofitar l’absència de representants del govern de la Diputació de Girona per tal de col·locar a un membre del PSC, en aquest cas, la peculiar Alcaldessa de Tossa Pilar Mundet.

Segons fonts consultades per sa-palomera, Cultura de la Generalitat ha jugat al gat i la rata per tal de confondre a la Diputació sobre la vinguda o no del Conseller de Cultura en funcions Ferran Mascarell.

Tot plegat deu ésser degut a la mala llet del PSC pel fet de deixar cultura en mans republicanes i que els hi queden pocs dies en les seves poltrones, han volgut convertir la inauguració de la sala polivalent de Maçanet en una prova de força i han acabat en el major dels ridículs.

sa-palomera@hotmail.com

La xenofòbia arriba a Blanes per les municipals, militants disgustats de PSC i CiU presenten el PDB (Anglada més Ribera).

Segons publica el confidencial de recent creació “diari de blanes” ahir és va presentar al “Centre Catòlic de Blanes” el Partit Democràtic de Blanes (PDB)” que te per objectiu presentar-se a les properes eleccions municipals amb un programa on es vol criminalitzar la immigració.

Entre els seus promotors Anselmo Ramos (germà de l’ex-alcalde de CiU Ramon Ramos) militats i simpatitzants socialistes i de la coalició nacionalista CiU, i altres amargants de la vida.

En un acte d’estètica d’extrema dreta unes vuitanta persones van omplir la sala del Centre Catòlic de Blanes, amb crides en contra de la immigració i a favor de la xenofòbia, segons diari de blanes un dels motius del naixement d’aquest nou partit podria estar en el desencís que ha provocat la manca d’il·lusió dels dos grans partits PSC i CiU.

Des de la pagina blanenca se encoratja als convergents a que espavilin i facin el possible per tal de convertir en residual l’extrema dreta, el mateix diari de blanes es posa a disposició dels dos partits per lluitar contra l’extrema dreta local.

http://diarideblanes.bloc.cat/

“Cas Hipercor:” l’alcaldessa i el magistrat és tapant les vergonyes.

Martín Pallín magistrat del suprem apareix per Girona i en el marc d’una conferencia la deixa anar, “l’ampliació de l’Hipercor hauria d’ésser investigada per la fiscalia.”

La premsa s’han fa ressò, els comentaris van plens, a Can PSC tremolen, a Can IC encara més. Però vist i no vist, l’endemà sorpresa, roda de premsa conjunta entre l’alcaldessa Pagans i el Magistrat en la que aquest últim és retracta del que ha dit el dia abans.

Què ha passat? Qui l’ha trucat? Diuen que Martín Pallín és el candidat del PSOE a un important càrrec a justícia. Quina casualitat.

Un cop més la Pagans veient-se acorralada torna trucar el seu benefactor Nadal i li suplica ajuda per sortir de l’atzucac, Nadal no solament parla amb el “Corte Ingles” si no també amb el Ministre d’Interior Rubalcaba per tal d’evitar el debat d’aquest escàndol.

En un país normal, la justícia actuaria d’ofici, masses punts foscos en una ampliació de molts milions d’euros. Molts interessos en joc, moltes trucades que ha comportat un canvi de posició d’un magistrat, sense tenir arguments per aquest canvi.

Qui va trucar al Magistrat? Quin és el motiu del canvi de criteri en menys de 24 hores? Quin és el motiu de que diferents entitats dels sectors econòmics de la ciutat, crítics amb l’ampliació, ara no s’atreveixin a presentar recursos.?

Girona ocupada i plena d’espanyols fins a dalt, que només saben mentir.

1.-Mentida: Ni Espanya, ni França tenen dret a decidir sobre els nostres territoris, es fals que la línia d’alta tensió sigui necessària per garantir el subministrament d’energia a les nostres comarques. Quan ara la Camera de Comerç de Girona demana la línia d’alta tensió cal preguntar-se on eren quan Fecsa-Endesa en lloc d’invertir a Catalunya invertia i especulava a l’Amèrica Llatina? Els talls d’energia són fruit de la deixadesa d’una empresa inicialment catalana que va ésser espanyolitzada per la força d’un Estat que no ens estima.

2.- Mentida: Vergonya feia avui Girona, plena fins dalt de policia, de secreta, de talls, de persecució per anar amb el cabell llarg, o vestit de qualsevol manera, tot plegat per set hores de reunió entre els dos presidents que ens ocupen la nostra nació, i l’Alcaldessa tota contenta per que l’han convidada a dinar, plat calent servit pel Celler de Can Roca, per cert tot pagat amb els diners robats als catalans i catalanes.

3.- Mentida: El TAV no estarà acabat l’any 2009, tal i com es va comprometre la Ministra de Foment, “La Magdalena”, avui mateix Rodríguez Zapatero és nega a contestar la pregunta i dona llargues, confirma el que va dir el portaveu republicà a la Comissió de Foment de Madrid, el diputat Pep Andreu, és impossible arribar a la frontera francesa en la data compromesa. Però el més greu és l’acord signat en època del PP amb l’empresa de Florentino Pérez per la que l’empresa cobra peatge, passin trens o no, acord que el PSOE podia impugnar i que no va fer en el seu moment.

Girona, ciutat encerclada e immortal.

Demà Girona serà una capital ocupada per tal de garantir la seguretat de la cimera Hispano – Francesa (és a dir els dos països que ens ocupen) Ens ocupen i a més prendran decisions sobre el nostre territori sense que la Generalitat de Catalunya pugui opinar.

Diuen que seran ells, els espanyols i els francesos que decidiran sobre la la línia de molt alta tensió (MAT) decidiran uns que ni tant sols coneixen el territori, que no han passejat per les comarques i municipis afectats, i decidiran per què és veu que ara toca que sobre el nostre territori decideixen els altres, els ocupes.

On són el eco-pijos?, On era el Sr. Boada? Sempre a les fotos de les manifestacions anti-MAT i ara desaparegut, i per cert les direccions del PSC i CiU gironins passen dels seus regidors i alcaldes que van anar a la manifestació contra la MAT?

No tenen dret a decidir sobre el nostre territori uns que no el coneixen i que van per la vida de ocupes, la lluita contra la MAT a més ha representat l’aposta més clara per unir catalans del sud i del nord i això també preocupa als ocupes. No en tingueu dubte.

I per cert, tots aquests que diuen que la MAT es necessària per garantir electricitat a les comarques gironines menteixen, no és veritat, existeix l’alternativa, la MAT és una autopista per fomentar el negoci i els guanys d’uns pocs. És un transvasament d’energia, com el transvasament de l’Ebre.

És contradictori dir no al transvasament de l’Ebre i dir si al transvasament d’energia, l’aigua és vida i l’especulació de l’energia es carregar-se el territori.

PSC i CiU practiquen la hipocresia, per motius electorals és van apuntar a la lluita contra el transvasament de l’Ebre i com que encara no veuen pèrdues electorals de moment amb la MAT, no és mullen, molta cara tenen.


sa-palomera@hotmail.com

La hipocresia de CiU i el PSC davant la MAT.

Ahir va tenir lloc la manifestació contra la MAT que va aplegar a Girona més de 4.000 persones, amb la participació d’entitats, ajuntaments, i partits polítics de tots dos costats dels Pirineus.

Avui una part de la premsa destacava que càrrecs electes d’IC i ERC van participar a la manifestació i que podia significar la primera discrepància del nou govern de l’Entesa.

Però el que no explicant els mitjans de comunicació és que a la manifestació hi van participar càrrecs electes de dos partits que diuen sí a la MAT, CiU i PSC (el de Montilla) que van deixar clar, la seva discrepància vers la MAT.

Narcís Casassa (PSC) alcalde de Sant Julià de Ramis i tècnic de cultura de l’Ajuntament de Girona i Paulí Fernàndez i Díaz (CiU) alcalde de Vilafant encapçalaven la manifestació feta ahir a Girona. Qui són els incoherents? ERC e IC o PSC i CiU que és neguen a escoltar el territori.

Però encara hi ha més incongruències, fins que va ésser elegida diputada al Parlament el 1 de novembre Dolors Rovirola (alcaldessa de Vilademuls x CiU) era una constant de les manifestacions contra la MAT, ahir com Joan Boada estaven desapareguts, qui són els incoherents?

CiU i el PSC tenen el problema, no escolten al territori i creen el problema amb el territori, des de sa-palomera encoratgem als càrrecs electes d’aquests dos partits a seguir manifestant-se contra la MAT.

No volem Wallys de la política.

No a la MAT: On era Wally Boada?

Avui ha tingut lloc a Girona una nova manifestació contra la Línia de Molt Alta Tensió (MAT). Mes de 4000 persones han volgut recordar davant la cimera hispano-francesa que el nostre país diu no a la MAT.

Representants d’Ajuntaments de tots dos costats dels Pirineus, entitats socials, i ciutadans en general han sortit al carrer en un ambient festiu però a l’hora reivindicatiu.

Representants del nou govern de l’Entesa hi eren presents, principalment d’ERC i d’IC, en el cas d’aquest últim per sorpresa de molts, hi hem trobat a faltar el Joan Boada, diputat electe per Girona, acostumat sempre a tenir xerrameca, l’anomenen boca mullada i avui l’eco-pijo per més inri s’ha amagat.

Joan Boada gran inquisidor del govern convergent, molt de cridar quan era a l’oposició i ara desapareix a la primera de canvi, a “Can IC” l’estaven buscant aquest matí.

On era Wally Joan Boada?

Marina Geli planta cara a Nadal per mantenir la Conselleria.

L’arribada de Montilla a la Presidència de la Generalitat ha comportat greus problemes a Quim Nadal per tal de mantenir el seu poder. Mantenir tres consellers gironins del PSC entre set és impossible i per tant el cap del Nadalisme va comunicar a l’actual Consellera de Sanitat Marina Geli que no continuaria.

La sorpresa va saltar a la seu gironina del PSC quan la Marina (molt ella) li va plantar cara i és va negar acceptar la decisió. Els crits a can PSC van provocar un esglai als treballadors de la seu, i encara més quan van poder escoltar que si sobraven consellers socialistes qui havia de plegar era el Quim Nadal, ja portava masses anys, i era un tap per la renovació del partit a les comarques gironines, li va etzibar una contundent Marina Geli.

Sa-palomera estarà atent al que pugui passar en els propers dies, veurem si Marina Geli, passa a fer companyia a la casi ex-consellera Montserrat Tura(veure les seves imatges avui al Consell Nacional del PSC era tot un poema) o guanyarà la batalla contra el tot poderós capo socialista.

El Nadalisme torna a maquinar per tenir el màxim poder a Girona.

Nadal que no és l’home de plena confiança de Montilla ha vist com ha perdut quota de poder en el futur govern, ha començat la batalla per controlar la seva demarcació.

En primer terme ha batallat per tal de mantenir el nombre de consellers gironins, sembla que ho ha aconseguit amb el Conseller Del Pozo a Educació, ell mateix a PTOP, i li resta pendent la situació de Marina Geli a Sanitat.

Nadal com a polític veterà i que li agrada controlar tot el que passa a Girona ha començat a moure els fils per tal que el PSC tingui la Delegació de la Generalitat a Girona, és a dir que Pia Bosch, Pepa Celaya o qualsevol altre militant socialista eviti que pugui caure en mans republicanes.

Sap que els republicans són un problema pels socialistes a les comarques de Girona a tants pocs mesos de les eleccions municipals, vol evitar a tota costa un reforçament d’ERC i sobretot evitar a tota costa en el pitjor dels casos, que si ha d’ésser un republicà, sigui algú controlable o molt ben vist per ell.

El delegat del Govern de la Generalitat és una peça clau del govern, coordina tota la tasca dels diferents delegacions i manté el contacte directa amb el Govern, a l’anterior govern ja va provocar tensions i finalment va caure del costat socialista, tothom sap les actituds de control desmesurat que Pia Bosch exercia sobre les conselleries d’ERC e IC, el que li permetia passar l’informe pertinent al seu superior Quim Nadal.

La segona part dels partit entre socialistes i republicans ha començat a Girona, veurem si finalment el PSC tornarà a guanyar o serà ERC qui és sortirà amb la seva. La resposta ben aviat.

Mas i Duran a partir peres. Duran vol tocar cuixa a Madrid.

La crisis oberta a CiU pel resultat de les eleccions comença a passar factura, no tot són flors i violes i la prova la tenim amb el canvi d’actitud que en poques hores ha tingut el líder d’Unió Duran i Lleida. De no voler saber res dels pressupostos Duran ha passat a negociar esmenes dels pressupostos i a voler seguir decidint a Madrid.

Això ha provocat desconcert al grup parlamentari català a Madrid, branca convergència, Vilajoana, Jane, Campuzano i la resta estan desconcertats i ja han demanat a Mas instruccions per no perdre la iniciativa en el grup parlamentari.

La crisis oberta a la coalició és més greu que mai, degut en part a que bona part de la classe dirigent nacionalista s’havia repartit ja bona part dels càrrecs, diputats que aspiraven a ésser Consellers, Alcaldes o regidors directors generals o delegats del govern, ex-càrrecs convergents presidents de Consells d’Administració, la bogeria pel poder havia començat i s’han quedat amb un pam de nas.

La desesperació els ha està portant al desastre, la ràbia se’ls està emportant per endavant, i la manca de tocar cuixa a la divisió, s’ho van jugar tot a una carta i ZP els ha traït.


Respostes: sa-palomera@hotmail.com

Duran busca a Wally, i encara no l’ha trobat.

El líder d’Unió Duran i Lleida, ha demanat que parli Zapatero, el desconcert a les files de la coalició és evident, les cares dels dirigents de la coalició mostren la mala maror, encara no entenen com els ha traït “Wally Zapatero.”

També Duran és pregunta que va pactar Artur Mas a la Moncloa amb Zapatero, aquelles hores que Mas va passar dels líders demòcrata cristians, tal i com explica en el seu llibre, el portaveu de temes econòmics de la coalició Sánchez Llibre.

Duran i Lleida a més és dels més perjudicats amb la situació creada, ell que era un dels grans partidaris de la sociovergència veu com ara s’allunya la possibilitat de poder ser Ministre a Madrid.

La reaccions dels membres de CiU comença a ratllar el ridícul, des de exigir al PSOE que cap membre del PSC estigui present en les negociacions a Madrid, fins a organitzar trucades, cartes al director, manifestacions i altres actituds barroeres.

Duran: “On està Wally Zapatero?”

Respostes: sa-palomera@hotmail.com

Saura (IC) renuncia a una tercera Conselleria per evitar que sigui per Miralles (EUiA).

Les relacions entre els eco-socialistes(IC) i els eco-comunistes(EUiA) estan tibades, degut al lleig que els hi ha fet el tot poderós i futur Conseller de Relacions Institucionals i d’Interior Joan Saura.


Saura volia una vice-presidència a l’estil Carod, que li va ésser negada, a canvi se li va oferir una tercera Conselleria que molt ràpidament va rebutjar davant la sorpresa de la resta de negociadors de la seva coalició i la resta de partits.


El motiu era clar, si en tenien tres, aquesta tercera Conselleria aniria per EUiA, en el darrer moment Jordi Miralles és va quedar sense l’anhelada conselleria pels eco-comunistes(EUiA).


sa-palomera@hotmail.com

CiU volia deixar fora del govern de Catalunya a ERC.

Les veus de la bona gent de CiU comencen a sortir a la llum publica, i comencen a criticar als yuppis que han dominat l’entorn de Mas, que l’han portat a trencar ponts de diàleg amb els republicans.

Li retreuen a Mas i Duran l’obsessió cap als republicans que ha comportat la manca de ponts oberts amb Carod i Puigcercòs, no entenen a més com és possible que sabent que Zapatero no apostava o no es mullava per la sociovergència, no optaven com a primera opció, l’acord amb els republicans.

Qui és queixa son els perdedors, i per tant per sortir del desastre, cal que la bona gent de CiU faci autocràtica, com molt bé va dir Carod-Rovira, ni CiU, ni el PSC, ni IC volen superar el marc de l’Estatut, a partir d'aquí tot era obert.

Cal preguntar-se que pretenia Duran i Lleida quan encara el mateix dissabte deia que volia primer un pacte amb el PSC? Que volia un ministeri? Han estat traïts per Zapatero? Preguntes que avui Duran i Lleida és incapaç de contestar.

Sa-palomera segueix amb el debat obert i demanem als nostres lectors que segueixin escrivint les seves opinions, amb el diàleg avançarem, amb l’insult no, sa-palomera vol ésser un punt de debat de les idees, ERC és pot equivocar, però CiU alguna cosa no ha fet bé.

sa-palomera@hotmail.com

Madí i Duran artífexs del nou tripartit.

20,15 h. Montilla i Carod arriben a un acord per formar govern. Montilla President i Carod Vice-president o Conseller primer. ERC obtindria cinc conselleries més, amb Puigcercòs al Govern.

La obsessió de Madí i Duran per esquerra, li ha jugat una mala passada al candidat nacionalista Artur Mas. En primer lloc, l’atac durant la campanya als republicans ha produït un efecte contrari al previst i en segon lloc, CiU no ha aconseguit l’augment esperat i ha servit per trencar els ponts entre els partidaris de l’anomenat pacte nacional (CiU-ERC).

La nit electoral per CiU no va ser una nit de joia. Aquella mateixa nit van sorgir les primeres veus discordants. En l’ull de l’huracà, el cap de campanya David Madí, la seva jugada de tot o rés no havia donat els fruits esperats i alguns ja van manifestar el pessimisme davant les futures converses per formar govern.

L’altre clau que ha facilitat als republicans reeditar el tripartit ha estat l’actitud del líder d’Unió que no perdona a Mas la seva actitud en la fotografia de l’Estatut. En aquesta línia el mateix Duran va manifestar que la primera opció per formar govern era amb el PSC i que els republicans eren una segona opció, és a dir, un plat de segona taula. Era sens dubte un altre rebuig cap als republicans.

Zapatero ha traït a Mas? Mas i Zapatero no van pactar evitar el tripartit? Si no hi havia pacte, per què CiU no va parlar primer amb els republicans? Per què si no hi havia pacte, CiU va prioritzar l’atac contra els republicans? ERC haurà après dels incompliments habituals del socialistes? Sa-palomera ofereix les seves pàgines a les opinions dels seus lectors.

La Pia i la Pepa, somien amb que el PSC toqui cuixa.

La Pia Bosch ja va tenir el disgust de la campanya, quan es va presentar a les llistes del Parlament de Catalunya i ningú li va dir que tenia que dimitir de delegada del Govern, avui encara no ho ha superat, ara ja només li mancaria no tocar govern.

La Pepa, delegada en funcions de Benestar i Família a Girona i regidora a Blanes, també està pendent del que pugui passar, va en el lloc setè de la llista i si toquen govern, amb una mica de sort la llista pot córrer i entrar com a diputada al Parlament, i axis superaria les expectatives del seu company Joaquim Valls que anava a les passades en el mateix lloc i és va quedar a les portes.

Dos veritables somnis, quasi prohibitius, que recorren aquest dies la seu socialista, fins i tot aquest dies tracten de meravella als republicans, saben que son part de la clau i no cal parlar malament d’ells, llàstima que ho fan quan ja se li ha vist el llautó al PSC. Com deia Francesc Pujols en versió republicana, ”els d’esquerra aquests dies ho tenen tot pagat a la seu socialista.”

Àlex Sáez(PSC) un diputat anti-gironi.

L’Àlex, fidel al Nadalisme, no en va el Quim Nadal va moure cel i terra per tapar-li els seus pecats, en Quim va evitar que la policia li obrís diligències per conduir fora de la llei, és un diputat d’aquells que te poca feina, poques intervencions i poc compromís per Girona.

En el darrer any s’ha dedicat a evitar que la resta de diputats i senadors gironins tiressin endavant les seves propostes. Ja que ell no pinta rés dins el grup parlamentari del PSOE, cal que ningú pinti rés dins el panorama gironí, la paranoia arriba a extrems ridículs.

Tasques de l’Àlex a Madrid:

1.- ERC en el pressupost en vigor va introduir una sèrie d’esmenes per les comarques de Girona, una d’elles era per la reforma de la Casa de Cultura per import de 300.000.-€, estem a finals d’any i el govern ha comunicat al grup republicà, que no s’ha realitzat la transferència de diners perquè el govern de la Generalitat bipartit ha demanat que és paralitzés.

2.- Una altre esmena dels republicans va ésser dotar de partida econòmica als festivals de musica de Torroella de Montgrí i Cadaqués, és va aprovar amb el vot en contra precisament de l’altre diputada gironina la Montse Palma.

Malgrat està aprovada, l’Àlex és va dedicar a boicotejar les esmenes, però amb una variant com que a Torroella, el festival el controlen bastants socialistes va donar ordres de pagar i en canvi a Cadaqués amb alcalde republicà tot han estat problemes. L’esmena aprovada era de 30.000.-€, només n’han cobrat 12.000, i desprès d’un llarg pelegrinatge per l’administració central.

Tasques de l’Àlex a Girona: Com que de feina no en té, és dedica a parlar malament dels seus col·legues gironins, i a explicar mentides per tal de que els seus col·legues a sou del PSC ho escampin. D’aquesta manera, te temps de tot, fins i tot de prendre unes copes.

Duran impedeix un pacte nacional (CiU-ERC).

Duran i Lleida, l’home a l’ombra d’Artur Mar, l’home que sempre estira la corda per estar en el lloc en el moment oportú, no li perdona a CDC el lleig que li van fer en la negociació de l’estatut.

Tal i com explica Sánchez Llibre en el seu llibre sobre l’estatut, Duran és un personalitat que s’apunta les coses que li fan i no li agraden, i ara ha trobat la manera de boicotejar la candidatura de Mas a la Presidència de la Generalitat.

O el pacte de l’estatut entre Mas i ZP permetia el govern de la sociovergència o no entenem l’estratègia de la coalició nacionalista, ha estat un greu error deixar els republicans per plat de segona fila i donar prioritat a un acord amb el PSC.

A casa del republicans han respirat tranquils quan han vist que Mas no tenia cap presa per reunir-se amb ells, els hi ha posat en safata de plata suficients arguments per no pactar amb la coalició.

Durant li ha tornat a Mas la fotografia a la Moncloa, sap que quatre anys mes a l’oposició son la mort política de Mas i el seu partit, en canvi UDC dins el caos pot sobreviure molt millor.

Duran de dia i Lleida de nit, amb la seva actitud ha colpejat definitivament a la coalició, CiU ja no tornarà a ésser el mateix, si tal com sembla es confirma la repetició del tripartit (ara diuen que s’anomenarà entesa) la situació de crispació a la coalició pot arribar a extrems considerables.

Qui ha pagat la campanya del PRC de Carles Bonaventura?

El Partit República Català que encapçalava Carles Bonaventura (un emprenyat d’esquerra que no sap perdre ) ha obtingut un estrepitós fracàs, els 1152 vots obtinguts a la demarcació de Girona representen un cost econòmic per vot obtingut d’escàndol.

El PRC format per emprenyats d’ERC han rebut finançament extern, s’han gastat molts diners que no tenien, fins i tot “El Punt” els hi ha donat un tractament extraordinari per sobre de les seves expectatives reals.

El seu cap de llista ha tingut aquests dies de campanya i post campanya diferents reunions tant a la seu de CiU, com a la del PSC, tots dos partits incapaços de treure vots a esquerra han coincidit en potenciar aquest partit república en contra dels republicans de veritat.


El que ha passat amb el PRC és semblant al difunt Partit per la Independència (PI) suport del PSC i CiU i un suport mediatic per sobre la lògica.

Segurament la colla d’amargats del PRC devien anar aquests dilluns a portar les factures a les seus del PSC i CiU; segons diferents correus rebuts, ens confirmen les visites del PRC a la sociovergència.

Qui també tindria que donar explicacions seria també “El Punt,” de qui ha rebut ordres per tal de donar tanta cobertura al PRC? Per què publica tants articles de suposats membres d’aquest partit que només mostren ressentiment cap a ERC? Us ho ha imposat el Nadal? Aquest és el trist paper que li ha tocat viure al Punt?.

I per damunt de tot heu fracassat, tant fort és l’odi cap a esquerra? El vostre paper es fer de “mamporreros” de la sociovergència? Vàreu tenir un derrota brutal al congrés república, és que no sabeu perdre?

Per últim, us instem tant al PSC, com a CiU i “El Punt” a que us disculpeu d’aquest joc brut contra ERC.

1-N: CiU molt menys del que esperava i PSC patacada.

Molt feliç estava David Madí fins que van arribar els resultats electorals, i va tocar de peus a terra, la gran victòria (més de 52 diputats) és va esfumar amb un pírric resultat de 2 diputats més.

El gran desplegament de la campanya, mediatic i pressupostaria fet per la coalició CiU no ha donat els rendiments previstos, les primeres critiques ja s’han començat a escoltar, excepte en alguns membres de la coalició partidaris d’arribar a un acord de sociovèrgencia que ja els hi va bé.

En referència al PSC hem de dir que el resultat és una patacada per tots aquells que van decidir jubilar anticipadament al President de la Generalitat Pasqual Maragall. Que Montilla perdi 5 diputats i quasi un quart de milió de vots respecta als que va obtenir a l’any 2003.

ERC desprès de tot ha aguantat bona part del que tenia, davant la criminalització cal als republicans el resultat és un petit èxit, poden governar repetint el tripartit o pactant amb CiU, però no tenen la clau de tot.

La decisió del que passarà en part depèn de Madrid, tant CiU com el PSC estan a l’espera del que decideixi la Moncloa i Rodríguez Zapatero. Seran capaços de pactar? De formalitzar la sociovergencia? La resposta aviat, veurem qui és ZP, veurem si el PSC té autonomia i si CiU realment vol un pacte nacional.

En definitiva amb una certa classe política depenen de Madrid, Catalunya resta a les mans de ZP, per vergonya de Mas i Montilla.

Resultat del concurs de sa-palomera.

Quants escons obtindrà avui ERC?

21

Ja tenim el guanyador del nostre concurs, entre els 47 participants, dos d’ells l’han encertat, son els núm. 20 i 21.

Fet el sorteig el guanyador és el núm. 20

Ens posarem en contacte molt aviat, per tal que podeu gaudir d’un sopar per dos persones en un dels millors restaurants de les Comarques de Girona. En cas de renuncia el sopar seria pel núm. 21

Poques hores x participar en el concurs “guanyar el sopar de sa-palomera.”

Quants escons obtindrà avui ERC?


Recordatori pels lectors de sa-palomera

Encara hi sou a temps de participar en el sorteig d’un sopar per dues persones a un dels millors restaurants de les comarques de Girona. A qui encerti els nombre d’escons que obtindrà ERC (sorteig entre els encertant) a Catalunya, amb l’enquesta del CIS el guanyador estarà per sobre dels 23, paraula de sa-palomera.

Tothom que vulgui participar té temps fins avui a les vuit del vespre de remetre un correu a sa-palomera@hotmail.com (un x correu electrònic) o un comentari a la pagina web (en aquest cas cal deixar el correu electrònic). No us ho perdeu, el sopar val la pena, paraula de sa-palomera.