No tot son flors i violes a la casa comú de la dreta catalana, la coalició ha tremolat moltes vegades en els darrers anys, però l’altre dia Felip Puig va restar totalment descol·locat amb la retirada de l’esmena a la totalitat protagonitzada per Duran i Lleida a canvi de rés.
En declaracions a la cadena Ser i mentre simultàniament el líder d’Unió anunciava que retirava l’esmena a la totalitat, Felip Puig confirmava que el pressupost del Solbes restava lluny del acompliment de l’addicional tercera de l’estatut.
Confirmava i donava la raó a ERC i a la pròpia camera de comerç de Barcelona, però les seves paraules també confirmaven que l’acord per l’estatut que van arribar Mas i ZP és molt dolent, perquè segueixen portant confusió a les xifres.
Al final tot ha estat fum, en poques hores CiU ha passat de denunciar els pressupostos a dir que tot estava arreglat, és nota que les hipoteques del confidencial.cat comencen a vèncer. Felip Puig calla i s’empassa una altre gripau, la broma ha costat més de 1000.-milions d’euros, però les hipoteques s’han de pagar i això impedeix a CiU actuar amb plena llibertat.
Sa-palomera@hotmail.com
5 comentaris:
Primer el negoci i despres el país.
Ni duran ni mas poder servir a catalunya
Sembla mentida!!!! NOMÉS fa un any que tots els partits polítics catalans i tot allò que s'anomena societat civil catalana anaven a la una dient que el futur de Catalunya passava pel concert econòmic!!! Doncs bé, del concert econòmic hem passat al la retallada de l'estatut protagonitzada per aquells qui diuen estimar Catalunya i de l'estatutet hem passat a quatre duros a canvi d'una promesa amb efectes retroactius. Fa 23 anys que prometen coses a Madrid!!! Què ens està passant? Hem perdut els objectius? Això és estimar Catalunya? La gent que aprova aquests presupostos generals són els que diuen que governaran bé? Jo companys cada vegada ho tinc més clar i em sembla que l'1N només hi ha una alternativa. ERC estic amb vosaltres!!!! Continueu així!!!
El problema és que la majoria de votants s'informen a través de una minoria de mitjans periodístics controlats per PPSOECIU en general. És molt important fer arribar informació al màxim de gent possible. No cal ni intentar convéncer, si la informació fos equitativa i plural, el sentit comú i la lògica dels votants farien canviar el sentit de vot, i no donar-lo sempre majoritàriament, als que venen el país a canvi d'interessos individuals i/o sectaris.
Mireu el cinisme de CiU que avui el diari de Girona publica un article del senador Pere Macias que critica el pressupost.
pere Macias Arau*
Inversió pública a Catalunya: el problema real
SERVEIS
Enviar aquesta pàgina
Imprimir aquesta notícia
Contactar
Anterior Tornar Següent
Segons dades del mateix Ministeri d´Economia i Hisenda, que qualsevol ciutadà pot trobar al web del Ministeri, el projecte de Pressupostos Generals de l´Estat pel 2007 preveu a Catalunya una inversió pública que representa el 14,0% de la inversió regionalitzable. Constitueix, aquesta xifra, un retrocés en relació amb el 14,6%, que, també segons el mateix document explicita, és la prevista per al 2006. La conclusió no pot ésser més clara: anem enrere. I si es dóna una ullada a les dades corresponents als anys anteriors, es pot comprovar com el percentatge d´inversió pública a Catalunya no ha parat de baixar des del 2004, o sigui en tota l´etapa Zapatero-tripartit.
Aquest descens, no només apareix en les previsions (que això és un pressupost) si no també en la realitat. Les licitacions d´obra pública, que són publicades al Butlletí Oficial de l´Estat, i magníficament recollides per la Cambra de Contractistes d´Obres de Catalunya, són ben explícites: la licitació de l´Estat corresponent als 9 primers mesos d´enguany és un 12,7% inferior a la del mateix període de l´any anterior, que a la vegada també era menor que la de l´any 2004. Si es liciten menys obres, vol dir que es comencen a realitzar menys projectes, i quan els projectes, ara en curs, es vagin acabant la inversió de l´Estat a Catalunya pot caure a nivells extraordinàriament baixos.
Tot plegat mereix una anàlisi acurada. Per dur-la a terme, cal constatar com, la inversió de l´Estat a Catalunya es concentra, en aquests moments, en tres grans actuacions: l´ampliació del Port de Barcelona, la construcció de la nova terminal de l´aeroport del Prat i la implantació de les línies ferroviàries d´alta velocitat.
Són tres grans projectes, fruit d´acords polítics gestats el darrer quinquenni del segle passat i que tenen dates d´acabament previstes entre el 2008 i el 2010. El que significa que -amb els retards habituals- a partir del 2010 ja no requeriran d´aportació pressupostària i, en conseqüència, deixaran un buit important a l´hora de computar el percentatge d´inversió pública a Catalunya.
Si uns projectes s´acaben, d´altres han de començar. Quins són aquests projectes? Ens hem de preguntar. I, la resposta, per desgràcia, és descoratjadora. I més, si tenim en compte l´anomenat «període de maduresa» d´una infraestructura que és el temps que transcorre entre que s´acaba d´endegar i l´inici efectiu de les obres.
Fruit de la legislació vigent que vol comptabilitzar l´interès comú de l´obra pública amb la preservació del territori i amb els legítims drets de les propietats afectades, el període de tramitació de qualsevol nou projecte no és mai inferior a 5 anys, però és usual acostar-se als 10 anys. Significa, això, que si volen iniciar projectes de cara el 2012, ara hem d´estar treballant intensament per fer-los possible: definir-los tècnicament, debatre´ls amb la societat, pactar-los entre les administracions competents...
La realitat és que els tres anys de govern tripartit han estat tres anys perduts per fer possible la generació de nous projectes. I això ens pot passar una gran factura, a partir del 2010.
Quins nous grans projectes s´han llançat per suplir els que ja tenen data de caducitat? De fet, només un, l´anomenat Eix Ferroviari Transversal, que, segons el mateix govern, té un horitzó d´inici d´aquí a 20 anys. Sense entrar en l´avaluació de l´eficàcia de l´esmentat traçat, és obvi que aquest no és, ni de bon tros, un projecte que es consideri minoritari i que, a partir del 2010, pugui començar a generar inversions.
Mentrestant, a la nostra xarxa viària, tan congestionada i insuficient i a la xarxa ferroviària destinada a rodalies i a mercaderies, el risc d´estrangulament creix i el col·lapse és cada dia més proper.
Vegem-ne algun exemple: el desdoblament de la N-II a Girona o de la N-340 a Barcelona i a Tarragona, avança a un ritme desesperant de poc més de 10 quilòmetres per any, ben distint dels 65 quilòmetres que, només a Extremadura, es posen en servei cada any de l´anomenada Ruta de la Plata, una autovia amb trànsit inferior al de quasi totes les carreteres comarcals de l´àrea de Barcelona.
O la crisi dels trens de rodalies i dels regionals, imputada erròniament a pluges excepcionals o a excavadores imprudents, quan té com a causes estructurals l´abandonament, per part del Ministeri, de les inversions a Catalunya en noves vies, en estacions i en trens, des de fa gairebé 20 anys.
El nou Estatut va obrir una via de solució al problema de la insuficiència crònica d´inversió pública a Catalunya. Va situar un llindar mínim equivalent al percentatge del PIB català en relació amb el de l´Estat. I, va preveure, a més, que si els projectes disponibles, per part de l´Administració General de l´Estat, no assolien aquest nivell, l´Estat havia de compensar-ho amb rescat de peatges o amb construcció d´autovies alternatives, encara que fossin de titularitat autonòmica.
L´Estatut ens dóna eines. Qui les ha d´aplicar és, però, un bon govern.
*Portaveu de CiU al Senat
ostres això és molt llarg de llegir. m'aniré a comprar el diari millor...però quin si tots són del PSOECIU, ERC només té blogs sense credibilitat! no sé.. són tots iguals em sembla..
Publica un comentari a l'entrada